L’església de Sant Esteve i Casa de la Vall ja no no tenen entorn de protecció. El perímetre aprovat el gener del 2025 acaba de ser declarat nul per la Batllia, atenent així el recurs de nul·litat presentat al juliol per tres dels propietaris afectats. I tot, per una qüestió estrictament formal i prèvia que li ha impedit al batlle del contenciós-administratiu entrar en el fons del cas.

Segons la sentència, el decret del 29 de gener del 2025 pel qual el Govern establia l’entorn de protecció d’aquests dos monuments “no s’ajusta a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa”, així que l’anul·la i ordena “la retroacció al moment anterior al dictat del referit decret perquè de forma prèvia s’efectuïn totes les comunicacions personals pertinents als interessats”. Tal com al·legaven els propietaris, el batlle resol que no es va practicar la notificació personal legalment prevista -una cata certificada, amb el correponent justificant de recepción-, sinó que es va limitar a comunicar-ho a través d’un edicte. No n’hi havia prou, argumentga el batlle, “perquè l’establiment de l’entorn de protección cokportra la imposició de prescripcions obligatòries i limitacions específiques amb incidència directa sobre les facultats d’us, edificació i transformació dels béns.” I la conclusió és d’una claredat meridiana: la notificació personal -la carta certificada- és una formalitat, sí, però en aquest cas la considera “indispensable perquè l’acte pogués assolir la seva finalita amb garanties”, i per tant, l’omissió d’aquesta notificació va comportar “una vulneració efectiva del dret d’audiència i defensa, determinent la invalidesa de l’entor de protección”.

El batlle aporta com a jurisprudència una sentència del Tribunal Superior amb data del 19 de desembre del 2025 segons la qual “quan hi ha tercers identificables potencialment afectats, resulta preceptiva la comunicació presonal prèvia”.

El cop fort se l’endú per tant el ministeri, que veu anul·lat l’entorn d’un dels deu monuments que formen part de la candidatura a patrimoni de la humanitat pendent de resolució per la Unesco. I corre certa pressa perquè, recordin, el dossier es va presentar formalment el 31 de gener a la seu de la Unesco a París, al juliol ens visitarà el comité avaluador i els entorns de protecció son un dels criteris que amb tota seguretat es miraran amb lupa. Fins ara quedaven els de Sant Joan de Caselles i Sant Miquel d’Engolasters, en tràmit d’al·legacions, i el de Sant Martí de la Cortinada, penent d’aprovació. Ara ja hi podem afegir el de Sant Esteve i Casa de la Vall, amb el dilema que se li planteja a Govern: recorrer la sentència al Superior i començar de nou el procediment subsanant l’error formal on ara s’ha enganxat els dits.

L’únic aspecte positiu de la patacada judicial és que el batlle no ha entrat a valorar el fons del cas. Recordin que els demandants -els propietaris de ca la Concep, ca l’Alionó i l’antic hotel Torres, tots tres edificis al centre històric- al·legaven a banda de la falta de notificació personal l’arbitrarietat amb què, segons ells, l’entorn ara derogat qualifica els edificis com a “pertorbardors”; que la propietat privada, expressament reconegut a la Constitució, només pot ser regulat i limitat per una norma de rang legal que, òbviament, no té el decret amb què es va aprovat l’entorn; i que l’objectiu de salvaguardar les visuals dels dos monuments l’incompleixen de forma flagrant tant el nou Consell General com la seu del Constitucional, als quals l’entorn de protecció no al·ludeix ni una sola vegada.

Recordin per acabar que el que els propietaris  pretenien revocar era la clàusula de l’entorn de protecció que estableix una alçada de planta Baixa i tres pisos per a les construccions vernaculars i que impedeix aixecar per sobre d’aquesta altura els prop de dos centenars d’edificis afectats pel decret. Cosa que no vol dir que els que superin aquesta altura hauran d’enderrocar els pisos superiors, sinó que els propietaris no els podrien enlairar en cas d’efectuar-hi obres majors.