Diari digital d'Andorra Bondia
'Au Bolshoi' (2000).
'Au Bolshoi' (2000).
'Femme voilée II' (2011).
'Femme voilée II' (2011).
'La psicine' (2010).
'La psicine' (2010).

La bellesa rere el vel


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Sarah Moon / Galeria Alta

Quarta exposició de la Galeria Alta, que canvia radicalment de terç i convida fins al 21 d’abril la francesa Sarah Moon. Antiga model reconvertida als primers 70 en fotògrafa, ha treballat per als millors dissenyadors internacionals i va ser la primera dona a qui Pirelli va encarregar el cèlebre calendari.

Diu el galerista Pancho Saula, l’ànima d’aquest miracle que es diu Galeria Alta i per on ja han desfilat fotògrafs que no somiàvem poder veure mai en aquest racó de món nostre –posem que els parlo de Vivian Mayer, de Joel Meyerowitz i de Bruce Weber– que la seva primera convidada de l’any vol que la seva obra parli per ella mateixa, sense afegits ni condiments ni històries. És el seu dret i la seva voluntat, però és molt probable que només els molt, però molt connaisseurs de la fotografia de l’últim terç del segle XX sentin el nom de Sarah Moon (Vernon, França, 1941) i siguin capaços de visionar la seva obra. En canvi, és una de les grans fotògrafes contemporànies encara en actiu. I no ho diu Saula, ni molt menys un servidor, sinó el ministeri de Cultura francès, que li va concedir un Grand Prix (1995) –i no es pensin que li donen a qualsevol: abans que ella el van guanyar Brassaï, Doiseneau, Cartier Bresson, Helmut Newton i Salgado, perquè se’n facin la idea– i l’any passat va ingressar a l’International Hall of Fame, on seu a la dreta de col·legues com Robert Frank, Richard Avedon i Annie Leibovitz, per no allargar-nos.

Així que Moon és una de les grans, i el que ens podem demanar potser sigui com és que no la coneixíem fins ara. Mèrits? Mirin les fotografies d’aquí al costat: són un tastet de la vintena que fins al 21 d’abril Saula exposa al seu xalet d’Anyós, reconvertit com ja hem explicat altres vegades en galeria i on fa un any i mig va llençar-se en aquesta aventura extraordinària de predicar la bona nova de la fotografia contemporània en terra francament infidel.

Així que és possible, per no dir probable, que el nom de Sarah Moon no els digui gran cosa. Però sàpiguen que ha treballat per a les grans firmes de la moda internacional, des de Chanel, Dior i Vogue, fins al boom japonès (Watanabe, Miyake i companyia). Sàpiguen també que va ser la primera fotògrafa (amb a) a qui Pirelli va confiar el seu celebèrrim calendari, era el 1972, i que el resultat va ser una col·lecció de raríssima bellesa, que remet a les avantguardes del XIX, estirin una mica i pensin en el París i els parisencs de Cartier Bresson, de qui d’altra banda el seu marit, Robert Delpire –un altre personatge– va ser editor. Si es prenen la molèstia de buscar aquest calendari de bellesa magnètica, s’hi quedaran enganxats. Del que qualsevol entendria per un calendari Pirelli només en té el nom. Facin la prova i ens ho diuen.

Doncs això és el que no vol que sigui dit. Però tot això fa que sigui també molt possible que en més d’una ocasió hagin posat els ulls sobre una de les imatges de Moon. Ara que en tenen un grapat a la vista comprovaran que gasta un estil personalíssim, el toc Moon en podríem dir, que busca la bellesa entre la broma, que té una molt saludable al·lèrgia a tot el que soni remotament explícit, i que sembla haver portat a la perfecció la màxima aquella d’Eugeni d’Ors, que quan acabava de dictar-li un article a la seva secretària, li demanava amb tota la seriositat del món: “Ha quedat prou clar?” Si la resposta era positiva, ell ho rematava: “Doncs enfosquim-ho”. Moon fa el mateix, però amb els seus retrats, la seva fotografia de moda i les seves natures mortes. No s’hi amoïnin, que mai no quedaran massa clares. I tot això que hi guanyem, perquè la feina és nostra de completar l’escena, i això és el millor de tot.

Posats a buscar-li un però, n’hi ha que diran que Moon peca d’excessivament pictorialista, que prepara massa models i escenes, i que la seva fotografia està als antípodes de l’instant decisiu que predicava precisament Cartier Bresson. D’altres replicaran que el resultat és paradoxalment molt pròxim al del mestre. I en tot cas és indiscutible que Moon parla amb un llenguatge perfectament identificable i que sempre, sempre remet a una segona lectura. Si els ha fet tilín, recordin que per visitar Galeria Alta cal reserva prèvia, la cosa funciona així a cal Saula. I que pròximament hi desfilaran Ray Metzker i Steven Meisel. Quasi res.

bellesa
vel

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte