La històrica Quadrilla de Canillo ja no tindrà la possessió del seu octogenari llibre d’estatus i registre. Ahir el van cedir al Comú perquè el conservi a l’arxiu. Això es deu al fet que el llibre –o, més aviat, la llibreta– data del 1945, és a dir, té més de 80 anys. Per tant, és delicat. No obstant això, se’n farà un facsímil (una còpia) perquè puguin seguir deixant constància manuscrita de la seva història. L’original l’ha entregat el seu president, o fadrí, Miquel Torres. Al llibre hi figuren els principals acords de la comissió, així com el registre dels més de 270 membres que hi han format part. Actualment en són més de 50, i porten organitzant la Festa Major de la parròquia des de mitjans del segle passat. A l’organització hi dediquen tots els seus esforços i voluntat, sempre amb la premissa de satisfer tant grans, petits com joves amb activitats durant tot el dia. Aquest any, per exemple, hi ha hagut ioga en família, un sopar popular amb temàtica de l’Oktoberfest, un concurs de petanca, un altre de tir al plat i, fins i tot, un de croquetes. Per tant, bolquen tota la seva ànima per fer la “millor festa major del país”. De tot el que cada any s’ha anat incorporant, n’ha quedat constància al llibre d’actes històric. Per als membres de la Quadrilla, tant els actuals com els veterans, aquest llibre s’ha convertit en molt més que un simple llibre de registre, és tota una icona. El seu “llibre sagrat”.

És per això que no tots els membres de la Quadrilla estan del tot contents amb aquesta entrega. “Ens l’han robat!”, se’n lamentava algun dels més veterans. Canillo sempre ha estat una de les parròquies amb més sentiment de poble –si no la que més, com a mínim pe als canillencs, però segur que els lauredians opinen el mateix de la seva– i és comprensible que molts estiguin disgustats, lleugerament o no, amb el fet d’haver cedit, o entregat, un dels objectes més identitaris que tenen. Ja que molts canillencs han passat per la “Quadrilla” quan eren joves, a la qual, com diu la seva dita, “s’hi entra amb 16 anys i se’n surt quan et cases!”. Per això a alguns se’ls ha encongit una mica el cor en veure com “els treien de les mans” el seu tresor més preuat.

Entre els assistents a l’acte hi havia un dels seus antics fadrins, Jordi Jordana, qui el 1984 va aprovar l’estatut perquè les dones poguessin formar part de la “Quadrilla” de Canillo, “sense necessitat de lleis paritàries”. Jordana estava orgullós d’haver format part, o presidit, l’emblemàtica comissió de festes del seu poble, i també li feia una certa pena que haguessin de deixar marxar la seva “Bíblia”, però estarà ben conservada.

L’entrega es va concretar al final de la missa solemne de Festa Major, a l’església de Sant Cerni. On també es va celebrar el final dels campaments d’Aina (Caina), que aquest any en fa 30 que existeix. L’església estava a arrebossar de joves que just tornaven d’una intrèpida setmana per les muntanyes andorranes, i ho van celebrar cantant cançons i recordant tots els anys dels campaments. També les experiències que es viuen en aquests campaments, i com et “marquen tota la vida”, com deia una antiga excursionista. Els canillencs tenen molta sort, perquè Caina també és un tresor de Canillo.