La Bíblia, en 105 vinyetes

El CAEE exposa fins al 29 de setembre els aiguaforts amb què Marc Chagall va il·lustrar l’Antic Testament.

Són gravats, d’acord. Aiguaforts. I de tema bíblic, que a alguns els sonarà literalment antediluvià: el Pentateuc, pels cinc primers llibres de L’Antic Testament, per concretar. Així que hi desfilen puntualment profetes, reis i reines, sacerdots, patriarques i unes quantes senyores de bona i també de mala vida, des de David, Saül, Josuè, Ezequiel, Isaïes, Abraham i Lot fins a Betsabé i Sara, Míriam, Raquel i Dalila, i ho deixem aquí per no allargar-ho.

Dit així, la cosa pot semblar d’entrada una mica espessa, admet la comissària, María Toral. Però a l’hora de la veritat res més lluny de la realitat: La Bíblia i Chagall constitueix una molt amena i considerablement ràpida introducció a la història sagrada, una mena de tebeo que resumeix la Bíblia en 105 escenes, exactament, que funcionen quasi com vinyetes i on no falten els passatges que formen part de la cultura popular occidental. O que en formaven, fins que la religió va saltar dels plans d’estudi deixant en la inòpia historicoartística unes quantes generacions de ciutadans. La pregunta és: com interpretaran l’episodi de Samsó envestint contra les columnes del temple les generacions que per començar no saben qui va ser Samsó? I el passatge del mar Roig per una colla d’esparracats? Moisès trencant les taules de la llei? El judici de Salomó, amb el soldat, el nen, l’espasa i les dues mares? El sacrifici d’Abraham? El vedell d’or?

Tots aquests episodis els va recrear el pintor Moishe Segal, àlies Marc Chagall (Vitebsk, Bielorrússia, 1887–Saint Paul de Venmce, 1985) en aquesta sensacional sèrie que convé visitar, diguem-ho d’entrada, amb els guies del CAEE perquè ens il·luminin el camí. I ho va fer a més amb fidelitat absoluta al guió original –qualsevol se’n desvia quan el guionista és Déu!–, amb un realisme considerable i que admet interpretacions d’estricta actualitat: mirin sinó el Passatge del mar Roig, on el poble d’Israel que fuig d’Egipte és l’encarnació de tots els refugiats que han sigut, són i seran a la història humana: els diu res, aquest drama?

No es tracta, diu Toral, d’una interpretació forçada perquè a Chagall l’univers temàtic i els personatges bíblics, que coneixia directíssimament perquè el seu avi havia sigut rabí, li serveixen per parlar dels drames del segle XX que li van tocar viure. I és que no se’n va perdre cap, des de la revolució russa fins a les dues guerres mundials, l’exili i l’Holocaust, que va driblar a temps perquè quan els alemanys van entrar a França –ell vivia a l’època a París– va tocar el dos cap als EUA.

I tornem al començament. Són gravats, d’acord. Però que el gravat és un art major ja ens ho va demostrar el mateix CAEE amb aquelles estupendes exposicions que anys enrere va dedicar a l’obra gràfica de Dalí i de Picasso. La Bíblia i Chagall és l’obra de mitja vida –la va començar el 1932 i no es va publicar fins al 1957. Se’n va fer una única tirada de 295 exemplars, i és un d’aquests exemplars el que ara recala al CAEE fins al 29 de setembre. Com tantes coses bones a la vida, aquesta costa. Però la recompensa és segura. Perdre-s’ho no tindria excusa, i no repetir seria una llàstima.