La ‘biblio’ s’aplica el mètode Kondo

Es diria la germana petita dels equipaments, si més no, per quotidiana; però Déu n’hi do el que sembla que l’han trobat a faltar els usuaris: des que la Biblioteca Pública de Prada Casadet va reobrir les portes, ahir al matí, va ser una desfilada constant de públic. Ha estat set setmanes tancada, des del 13 de gener, per fer-se un lífting: uns 40.000 euros invertits a renovar el vestíbul, justament on du a terme el servei de préstec i és, per tant, el lloc més concorregut, i l’hemeroteca. En aquest cas, amb una redistribució que elimina l’espai destinat a visualitzar vídeos: a penes l’utilitzava una persona i fins i tot ell havia deixat d’anar per allà des de feia un temps... fins que va sentir que desapareixeria. 

 

Però més enllà de les reformes visibles, aquest període de portes tancades ha permès al personal de la biblioteca posar ordre als fons. Així, han desaparegut dels magatzems molts d’aquells títols que només acumulaven pols perquè des del 2009 no els havia demanat mai ningú. I no eren clàssics que s’hagin de tenir sí o sí. Vaja, que sembla que  la biblioteca s’ha aplicat el mètode propugnat per Marie Kondo. 

 

més llum... i més estalvi

El primer amb què ensopega l’usuari que torna a atansar-se al servei de préstec, doncs, és un lloc molt més lluminós: per millor il·luminat i pel nou mobiliari i la capa de pintura blanca sobre les parets. S’hi han instal·lat llums led que, a banda d’oferir millor qualitat suposaran un estalvi energètic. Un tipus de llum que acabarà substituint la grogosa claredat de l’interior de la sala d’adults. Ho va prometre el director de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera, que ahir va oficiar d’amfitrió en la visita per a la premsa.

 

Calia aquesta intervenció estètica, va estar d’acord Llovera, en un equipament on des del 1996 no s’havia fet cap reforma. La Biblioteca Pública, va recordar, va ser una de les creacions de Lídia Armengol, el 1975. Després d’uns anys funcionant a l’antiga casa del Benefici, a principis dels anys vuitanta es va traslladar a  l’actual emplaçament, al complex dissenyat  pel grup Taure –José Luis Orobitg, Aleix Dorca, Alfons Valdés i Pere Aixàs–. Des d’aleshores manté l’estètica de l’època: biblioteques intimistes, amb tendència a utilitzar materials nobles, fustes de colors foscos.

 

“Però ja fa temps que anem rebent comentaris del públic, que ens diu que és massa fosca”, reconeix Llovera. En tot cas, ja no connecta estèticament amb les noves tendències, que aposten per la claredat i simplicitat. 

 

Les reformes que l’equipament presenta des d’ahir són només un primer pas en una renovació que continuarà en exercicis vinent, va assegurar Llovera. 

 

Acabats els treballs, i amb l’olor de pintura encara molt present  –ahir no era dia amb temperatures que facilitessin estar ventilant–, la biblioteca de Govern torna a estar totalment operativa, amb el mateix horari de sempre: de dilluns a divendres, de nou del matí a dos quarts de vuit del vespre i el dissabte, de dos quarts de deu del matí a dos quarts de dues del migdia. 

 

Aquestes set setmanes els usuaris havien tingut disponibles una sèrie de títols –el centenar més demanat habitualment, per exemple– a Casa Bauró, seu de la Nacional. Però la freqüentació havia estat molt baixa. 

 

La Biblioteca Nacional va retardar el trasllat al Rosaleda encampadà, seu del ministeri de Cultura, per poder seguir oferint un servei de préstec als usuaris de la Pública. Ara que ha complert la tasca comença ja a fer les maletes i el pròxim dia 16 haurà dit adeu a Casa Bauró, un espai llogat pel Govern que l’ha aixoplugat durant 24 anys. La previsió és que reobri el servei el 4 de maig, ja al nou espai. 

 

Durant el període que romangui tancada serà ara a la Pública de Prada Casadet que els usuaris puguin adreçar-se per a les consultes (o al telèfon 826 445). 

 

Malgrat que a algun usuari el pugui incomodar el desplaçament ara obligat fins a Encamp per a les consultes, el cert és que la Nacional necessitava amb certa urgència unes noves dependències perquè les del centre històric se li havien quedat petites ja feia temps i el 2016, quan celebrava el trentè aniversari, la direcció havia començat a reclamar una solució. 

 

Queda per decidir l’ús de Casa Bauró. Si a l’espai contigu de Casa Motxilla l’oficina d’habitatge substitueix Política Lingüística, aquí s’han barallat propostes com encabir la Secretaria d’Estat de Participació Ciutadana o el Raonador. No està decidit, van afirmar ahir fonts del Govern.