Diari digital d'Andorra Bondia
Saypé va pintar a la campa de FEDA ‘Beyond the Walls’, un mural gegant que feia 15.000 metres quadrats; el projecte ha desfilat per París i Ginebra, i aviat anirà a Berlín.
Saypé va pintar a la campa de FEDA ‘Beyond the Walls’, un mural gegant que feia 15.000 metres quadrats; el projecte ha desfilat per París i Ginebra, i aviat anirà a Berlín.
Les libèl·lules de Matías Mischung a la casa del guarda.
Les libèl·lules de Matías Mischung a la casa del guarda.

La Biennal de Saypé tanca la parada


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: L'Andart

Més de 160.000 visitants han desfilat per Engolasters, l’organització vol repetir-hi i créixer ara cap a les Pardines.

“L’edició que hem aixecat amb menys recursos ha semblat la més gran de totes.” Amb aquesta estimulant paradoxa despatxava ahir el comissari Pere Moles la tercera edició de la Biennal, que es va clausurar el 14 de setembre. Una paradoxa que de seguida s’entendrà: l’edició inaugural, la del 2015, va costar 120.000 euros; la segona, dos anys després, 180.000, i l’última, 90.000.

La retallada té la causa en la deserció clamorosa dels comuns: tots excepte el d’Escaldes li van retirar el suport econòmic que li havien prestat fins ara, així que l’organització va haver de fer de la necessitat virtut: en lloc de repartir el mig centenar d’obres i instal·lacions per tot el país, les va concentrar totes al perímetre escaldenc d’Engolasters i amb la complicitat de FEDA, que va obrir excepcionalment les portes de set edificis vinculats a l’explotació hidroelèctrica i que mai fins ara s’havien pogut visitar. Un encert absolut, opina Moles –i corroborarà sens dubte qualsevol que hi hagi desfilat– perquè l’invent ha funcionat “millor que mai”. Fins al punt que, si FEDA i Escaldes hi estan d’acord, l’edició del 2021 repetirà a Engolasters.

No és només una percepció subjectiva. Ho diuen també les xifres pelades: entre el 14 de juny i el 14 de setembre hi van desfilar exactament 163.344 visitants: “No és que aquestes dades em preocupin excessivament, però així com les edicions anteriors era materialment impossible tenir-ne ni tan sols d’aproximades, aquesta vegada els hem pogut comptar amb precisió notable gràcies a les casetes d’informació que els comuns han instal·lat al Camp del Serrat i a les Pardines. Per primera vegada disposem de xifres reals, i són unes bones xifres”.

Engolasters i la quarantena d’obres de la Biennal (escultures, fotografies, instal·lacions i videoarts) s’han retroalimentat de forma insospitada en el que Moles hi veu unes sinergies evidents: “En dues horetes podies contemplar totes les obres, i a més en un entorn privilegiat. Altres anys havies de recórrer quilòmetres per veure un parell d’obres, i dedicar-hi unes quantes jornades si les volies veure totes.” Així que el 2021 la Biennal tornarà a Engolasters.

El repte és ara créixer, previsiblement cap a la zona de les Pardines si el Comú d’Encamp s’hi acaba implicant. També intentarà Moles recuperar la tartera del Carroi, que en les dues primeres edicions es va convertir en un espai icònic: recordin el llençol de Miquel Mercé, el 2015, i l’homenatge als refugiats de fa dos anys. Per compensar, diu Moles que aquesta edició no hi ha hagut tartera però sí artista internacional i mural gegant: el que Guilllaume Legros, àlies Saypé, va pintar a mitjans juliol a la campa de FEDA –el resultat, espectacular, el tenen aquí dalt– i que forma part del projecte Beyond Walls, amb què el francès vol retre homenatge a les ONG que es dediquen a salvar refugiats que travessen el Mediterrani en pastera.

El cert és que Beyond Walls ha catapultat la Biennal a una lliga que fins fa ben poc semblava inaccessible: el projecte es va estrenar als Camps Elisis de París, ara mateix està a Ginebra i immediatament després desfilarà per Berlín i Buenos Aires. Entremig, recordin, es va veure a Engolasters... i també ho van veure els milions de teleespectadors que seguien l’etapa andorrana de la Vuelta, que va tenir el detall de visitar la Biennal: “Els patrocinis econòmics són importants, perquè al final tot això té un cost i no cobrem entrada, però aquest és el camí: generar sinergies.” Ja ho saben: el 2021, més.

Les libèl·lules de la casa del guarda es queden

Com és habitual, també aquesta edició deixarà com a llegat –o deixa, en termes pujolians– un parell d’obres: les libèl·lules gegants que l’argentí Matías Mischung va plantar a la façana de la casa del guarda, epicentre de la biennal, i el mural hip hop que el brasiler Jack Neto, àlies Leiga, va pintar al magatzem de FEDA. A Moles li fa també especial tilín la fita d’haver portat a Engolasters el francès Jean Paul Bourdier, una de les patums de la intervenció fotogràfica en el paisatge –i de fet, seva era la imatge del festival que es va prodigar a la cartelleria. Però del que se sent especialment orgullós i legítimament satisfet és de la desena d’artistes locals que han participat en aquesta edició, des de Toni Cruz i Tony Lara fins a Tito Ferrer i Didier Aleix, inclosa la mediàtica sostracció dels bitllets (falsos) de la cabina tunejada de Roger Lorente.

Andorra
escaldes
Engolasters
land art
L'Andart
Sapé
Pardines
Pere Moles
Mischung
Beyond Walls
Casa del guarda
FEDA
Leiga
Número de vots: 96
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic