Un centenar i mig d’artistes responen a la crida de l’organització, i Catsa concentrarà la meitat del cartell.

La cinquena edició de la Biennal Internacional d’Andorra comença aquests dies a prendre forma a l’antiga fàbrica de tabacs Catsa, a les Arades, cridada a convertir-se en epicentre de l’esdeveniment. S’hi concentrarà mig centenar de les obres que participaran en el cartell definitiu, i la intenció és convertir aquest espai industrial en “un gran aparador de l’art contemporani d’ara mateix des del compromís amb el concepte al voltant del qual reflexiona aquesta edició, que és La muntanya de circulació. És a dir, el reaprofitament”.

Ho diu el català Albert Gusi, a qui potser recordaran perquè era l’autor de la monumental Xarxa antimeteorits que Medi Ambient va obligar a retirar de Mereig en l’edició del 2017 perquè comportava una amenaça per a la fauna autòctona i que aquest any s’estrena com a director artístic de l’invent. Serà mà dreta de Pere Moles, que repeteix com a comissari. Així que Catsa exercirà de museu efímer, en plena coherència amb el plantejament de la biennal perquè es tracta de donar nova vida a un edifici industrial pràcticament en desús des de mitjans anys 80. S’hi concentrarà, ja s’ha dit, el gruix de l’oferta artística de la biennal i el ganxo seran els dos videoarts de Bill Viola cedits per la Fundació Sorigué, The Return i Observance, així com dues obres més de l’Studio Korinsky i Orhan Aib Kavrakoglu (Call Out), i dels britànics Gerhardt i Ruth Jarman (Earthwork), aportades també pel col·leccionista lleidatà.

El repte, diu Gusi, és “donar-li un sentit a tot aquest desplegament, que Catsa sigui més que un contenidor: no ens limitarem a acumular-hi peces, sinó que vigilarem que les unes dialoguin amb les altres i també amb l’espai que els destinarem, i que tot plegat funcioni com una porta per on l’espectador pugui accedir a l’art contemporani”.

Gusi parla amb entusiasme d’una criatura cridada, assegura, a erigir-se precisament en “capital” pirinenca de l’ar contemporani: “I ens ho hem de creure perquè no hi ha cap proposta remotament similar en un arc que va de Tolosa a Biarritz, passant per Lleida i Osca”. I una prova n’és, no ja l’altíssima participació, aquest centenar i mig de propostes d’entre les quals el comitè artístic n’haurà de seleccionar el centenar que es repartiran pel circuit urbà de Sant Julià, sinó també la varietat de disciplines –pintura, escultura, videoart, instal·lació, performance– i finalment la qualitat, “i t’ho dic des de l’èxperiència, perquè he participat com a arista en dues edicions de la biennal i t’asseguro que aquesta serà una de les més potents, per no dir-te que la que més”. Una vintena d’entre el centenar i mig de propostes que ara mateix està valorant el jurat prové d’artistes nacionals. I no ens estarem aquí de citar la del fotògraf del BonDia, Facundo Santana, que presenta una monumental sèrie de 120 fotografies disparades durant quatre anys al mateix punt: el contenidor d’escombraries del camí ral de la Massana. En parlarem aviat.

Perspectiva de gènere
Segons Gusi, aquesta edició es posarà especial atenció en la qüestió de gènere: “No tenim cap intenció de programar en funció de cap criteri de discriminació positva, però cal ser responsbales, estem al 2023 i ens hi posarem forts perquè hi hagi una mirada i una presència femenina al mateix nivell que la masculina”.

Pel que fa al petit detall que la biennal d’aquest any serà més urbana que mai, Gusi va reinvidicar una concepció “evolutiva” del land art, que també pot consistir a instal·lar o exhibir en espais urbans o industrials obres concebudes o registrades en plena naturalesa, cosa que en certa manera ja es va assajar a Engolasters, quan es van aprofitar espais com la caseta del guarda, els menjadors dels obrers o els magatzems com a sales d’exposició: “El concepte de land art està en constant resignifació”, diu Gusi, que s’estrena com a director artístic de la biennal i que també exerceix de director en esdeveniments artístics com el festival Panoràmic de Barcelona  i Granolllers, i el NYS Polígon Arts de Castellbisbal.

La selecció final dels artistes que prendran part a la 5a edició de la Biennal es farà pública el 30 de juny, els escollits aterraran a partir de l’1 de setembre a Sant Julià per instal·lar o acabar les obres in situ, i tot plegat arrencarà el 15 de setembre. Com és sabut, la Biennal canvia aquest curs d’emplaçament, i  es trasllada des d’Engolasters a Sant Julià. Les obres es distribuiran en un circuit circular amb epicentre com ja s’ha dit a Catsa i amb dinou espais urbans, des de la plaça del Sol fins a l’avinguda Rocafort, Camí del Bentsar, Font del Borgador, plaça Major, font dels Coms, placetes de Sant Roc i del Mallador, plaça de la Germandat, Comú vell, jardins de la fàbrica Reig i plaça Laurèdia.