“...que sie penjada en alta forca y ab un dogal en lo coll strangolada en la present plassa pública de Andorra a guisa que muyra naturalment y la sua ànima sia separada del seu cos, y que després, per gràtia a ella feta, al seu cos sie donada terra sagrada”.

Amb aquesta florida i funesta retòrica condemnava el Tribunal de Corts a morir penjada de forca ben alta fins que “la sua anima sia separada del  seu cos” Àngela Borrellona, veïna de la Massana, que tenia 35 anys en el moment de ser jutjada. Som al 1621, al moment àlgid de la histèria fetillera que entre mitjans del segle XV i finals del XVII va travessar cíclicament el nostre país. La Borrellona va caure en mans del tribunal per la delació d’una altra presumpta bruixa, Petronil·la Peyrona del Tremat: “La avia vista ab altres en les montanyes de Sanct Joan de l’Erm, de nit, entre altres bruixes que allí saltaven i y ballaven ab los dimonis, tenint part ab ells y renegant de Deu y de tots los sants”. I ella també va cantar: no només va admetre el càrrec de bruixeria, sinó que va assenyalar la dona que la hi havia iniciat –Maria Font, (a) la Vella de Sispony– i va delatar altres cinc col·legues d’escombra: Fonta la Vella, Antònia Riba, Na Call de Sispony, la vídua Francina Vila i la Joan Grana.

Abans de jutjar-la vostès per segona vegada i ara per xivata, recordin que el procediment penal de l’època consistia a obtenir la confessió autoinculpatòria del reu. Pel civil, quan l’acusada confessava voluntàriament els delictes més o menys fantasiosos que li engiponava el tribunal –“Fabricar metzines, realitzar lligaments malèfics, provocar gatirnons i pedregades, entrar de nit a les cases per damnificar les criatures i desenterrar cadàvers d’infants per treure’n els ossos i les freixures”– o pel  criminal, sotmetent-la a una prolixa panòplia de tortures amb lloc preeminent per a l’estrepada, que consistia a lligar-la pel polze i aixecar-la amb una corriola fins que quedava suspès en l’aire. Se’n deia també turment del polze i com comprendran vostès, qualsevol no cantava. El sorprenent no és que Petronil·la Peyrona i la Borrallona ho fessin, sinó que els molt il·lustres magistrats del Tribunal  de Corts s’agafessin a aquella confessió per armar una sentència. De mort, en el cas de la pobra Borrallona.

Si en parlem aquí i avui és perquè ella és una de les setze veïnes de la Massana de qui sabem que van passar pel terrorífic tràngol de ser acusades de bruixeria. Només ens consta que acabessin al patíbul ella i Maria Vidala, del Puiol, executada el 1472. Algunes de les altres se’n van sortir amb una multa de 25 lliures –si no hi havia pena de mort, com a mínim Corts feia caixa– i de la majoria en desconeixem el final perquè les actes del procediment no ens han arribat íntegres, segons l’exhaustiva investigació de Pau Castell. A banda de la Borrallona –el seu cas inspira el debut en la novel·la d’Eva Arasa, titulada molt oportunament L’ànima separada del cos– hi trobaran casos tant o més inquietants, com el de Na Vidala, caiguda a la cacera del 1551 i que era la tercera massanenca d’aquest nom que acabava a les urpes de la justícia: abans que ella van ser jutjades, condemnades i executades altres dues Vidales, una  el 1450 i una altra el 1473. Molt probablement, parentes seves. Com per dir-se Vidala a la Massana del XVI!

Falles a Sispony
I parlem de bruixes massanenques perquè  elles són les protagonistes de Dones de llegenda: l’herència del silenci, l’espectacle que Líquid Dansa estrenarà demà a la plaça de l’Església en un dels plats forts de la Nit de Sant Joan a la parròquia. Els altres seran naturalment la cremada de falles –la cinquena des que la Massana va exhumar el 2021 aquesta tradició–  a càrrec d’una seixantena de fallaires de foc i de llum –pensin que el 2021 van ser una desena. Immediatament després de Dones de llegenda, els fallaires desfilaran fins a l’aparcament de les Escoles, acompanyats de la colla de grallers i tabales dels castellers, i donaran pas al Ball de Bruixes, a càrrec de l’Esbart Valls del Nord. La novetat d’aquesta edició és que les falles rodaran per primera vegada a Sispony.