Una casa, una cabana al bosc, un castell o una fortalesa. O, al contrari, una música immensa que es pot enregistrar i guardar en un aparell petitó per gaudir-la en qualsevol lloc. Noranta infants d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i la Massana han conegut els orgues que precisament allotgen les seves parròquies, els han conegut, han preguntat sobre ells –“la més habitual, si mai no m’equivoco quan toco”, explicava l’organista Ignacio Ribas Taléns–, han reflexionat i els han dibuixat. El resultat, aquest volum profusament il·lustrat que edita la valenciana Media Vaca (el 2018 va rebre el Premi Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural) i que ahir es presentava a La Trenca. 

“No, no, jo l’orgue no el coneixia abans”, admetia la Beth, una de les joveníssimes escolars convertida en coautora del volum. Ella toca l’ukelele a l’escola (és alumna del Sant Ermengol) i d’entrada aquell gegant que li van presentar a l’església Sant Pere Màrtir li va semblar “prou estrany”. Però si la majestuositat d’aquest gegant dels instruments ja impressiona, el so la va deixar aclaparada, hi afegia. “Aquell so tan greu em va encantar, vaig sentir de seguida que em calmava”. Tota una experiència que, aconsella, “tothom caldria que tingués... i que tothom es llegeixi el llibre”, exhorta sense manies. 

L’Aleix, que estudia a l’Escola Andorrana d’Escaldes, la seva parròquia, relata una experiència ben similar. “Vaig flipar en veure aquell instrument tan enorme, i així que va començar a sonar vaig veure que és una música única”. Ben lluny de la flauta i la guitarra que ell ha tocat fins al moment. 

En Yuri (col·legi Sagrada Família) podria ser el més entusiasta dels tres, si és que hi ha gradació possible en l’admiració que han desenvolupat per l’orgue. Però és que ell afirma que voldrà ser organista. Una idea fugissera? “No, no, n’estic convençut”, afirma. L’havia sentit en algun ofici religiós, explica, però ben bé no es feia una imatge real d’on sortia aquella música. “M’agradava molt sentir-la, però no em feia massa idea de com era l’instrument: un piano? amb alguna cosa com un tambor? No sabia”. 

Si el gruix del volum està confegit amb els dibuixos infantils –nens d’entre vuit i onze anys–, la part didàctica s’hi afegeix amb els comentaris de Ribas Taléns, que fa una ullada tant a la història de l’instrument com a les explicacions de com funciona, de la seva estructura. Ideal per a petits i no tan petits. O per emportar-se de regal, “un trosset d’Andorra que volti pel món”, proposava l’editora, Begoña Lobo. De fet, ja un exemplar ha marxat cap Alemanya sota el braç d’Angela Metzger, l’organista alemanya que dissabte a la nit protagonitzava el concert del XXVI Festival Orgue&nd a l’església Sant Esteve d’Andorra la Vella. Els textos són en català, per descomptat, però amb aquesta vocació de fer-se veure més enllà, el volum inclou una petita separata amb la traducció al castellà.