Una altra galleda d’aigua freda sobre el Museu Nacional. El comú de la capital no decidirà si cedeix el solar de l’antic aparcament del COEX que havien emparaulat el cap de Govern, Xavier Espot, i Conxita Marsol, en la seva etapa com a cònsol, “fins que no tinguem sobre la taula un projecte que ens permeti visualitzar-lo, comprovar-ne la necessitat i el cost, per parlar-ne amb les persones i les institucions implicades i decidir de forma responsable”. Ho va dir ahir la cònsol menor, Olalla Losada, que no sembla tenir la mateixa pressa ni els mateixos plans que el Govern.
El cas és que la continuïtat del Nacional al solar de l’antic COEX depèn essencialment de la complicitat del Comú, que n’és el propietari i que en l’anterior mandat havia acordat cedir-lo per aixecar-hi un edifici “institucional”. També és cert que tot plegat no va passar d’un intercanvi informal d’opinions, que no es va concretar en cap compromís i que, en el millor dels casos, la primera pedra de l’equipament s’havia de posar com a molt aviat a la fi del mandat.
Ara mateix, l’únic que hi ha en ferm és el Relat Nacional, l’esquelet conceptual del futur museu, i la mateixa ministra de Cultura, Mònica Bonell, advertia al novembre que aquest curs s’havia de destinar a definir-ne el contingut, i el, que ve, a concretar-ne la museografia. Un projecte amb cara i ulls trigarà com a mínim un any. Però això era amb la ubicació decidida. Veurem si aquest esbós de calendari es manté. Però el cert és que l’únic clar és que el Museu Nacional torna a uns llimbs dels quals, d’altra banda, no ha acabat de sortir mai.