Faltava per saber quin serà el destí final de les mesures bladeres –les úniques del país, només n’hi ha tres a tot Catalunya– que fins al novembre passat feien d’humil jardinera a Casa de la Vall. Doncs molt probablement acabaran al solar que ha deixat la Casa de les monges, recentment enderrocada. En un espai cobert i acompanyades d’altres peces amb què puguin teixir un relat museístic consistent: la Creu Grossa –l’original s’exposa avui a la planta baixa del Comú; la del carrer Bisbe Iglesias és una còpia contempòrània– i potser les rodes de molí amb què està parcialment empedrada l’entrada noble de Casa de la Vall. Així ho augura Fidel Solsona, tècnic de Patrimoni de la capital, que ho supedita tot, però, a la remodelació dels entorns de Casa de la Vall, que Sindicatura té previst convocar de forma imminent. El Comú té el compromís de la subsíndica, Mònica Bonell, que el plec de bases del concurs inclourà la previsió d’aquest espai museïtzat –tècnicament se’n diu un lapidari– i és d’esperar que els pròxims inquilins de Sindicatura respectin el compromís adquirit. La pedra, restaurada i protegida, s’ha dipositat provisionalment al magatzem central del Comú, i el que està clar és que no tornarà al Cap del Carrer, que n’era la ubicació original –el firal, per concretar, espai cobert on tenia lloc el mercat i que s’aixecava al lloc exacte on avui hi ha El Faisà–, i que no es deixaran a la intempèrie, com havia estat des del 1962 i fins la tardor passada. Pel que fa a la propietat de la peça, que no està gens clara, Solsona adverteix que no consta cap document que la justifiqui, i que en tot cas Sindicatura va expedir el 2015 una carta que autoritzava el comú a retirar-la de Casa de la Vall per restaurar-la, que és el que ara ha fet. No és gaire, però és el més semblant que existeix a un títol de propietat.
