La troballa més comuna en una excavació arqueològica és la ceràmica (o fragments de ceràmica), principalment per ser un material inorgànic, relativament barat de fer i molt versàtil (ús culinari, d’emmagatzematge i transport, en el món funerari, etc.). Al llarg de la història, les produccions han anat variant tant pel tipus de recipient com per les formes i les decoracions. Gràcies a dècades d’estudi, els arqueòlegs coneixem en quin període es produeix un tipus concret de vaixella. Això vol dir que, si trobem un fragment determinat en un estrat concret (els nivells de terra que es distingeixen durant l’excavació, grosso modo), en podem saber la cronologia relativa.

Pel que fa a la farga i ferreria del Madriu, els fragments ceràmics recuperats són molt abundants, res a veure amb altres jaciments d’alta muntanya on els vestigis materials són escassos. Per exemple, a les cabanes agropecuàries adjacents al prat de Paleta, anteriors a la farga i excavades el 2024, només se n’ha trobat un grapat. A la farga del Madriu, en canvi, se n’han documentat més de 2.000. No només és destacable la quantitat, sinó també la gran varietat de formes i produccions:

-Escudelles: és la forma més representada. És un contenidor semiesfèric, còncau i obert que s’utilitzava de manera individual per menjar sopes o brous. Se n’han trobat del tipus “de pagès” (sense les dos nanses horitzontals planes) i escudelles amb ala. Són peces envernissades però sense decorar, d’ús popular i produïdes en tallers d’àmbit regional.

-Servidores: menys abundants que les escudelles, són una mena de plat fondo molt gran (d'entre 25 i 30 cm de diàmetre), de fons ample, parets altes i vora amb ala. Eren peces de servei pensades per presentar l’aliment a la taula i perquè els comensals se’n servissin. S’han trobat envernissades i sense decorar, d’ús popular i producció regional.

-Plats: forma escassa però amb particularitats interessants. Són peces decorades i importades, reservades a les classes benestants. S'hi troba un plat de ceràmica blava catalana del segle XVII, plats amb decoració à taches noires (originals de la Ligúria però imitats al segle XVIII a tallers barcelonins) i fragments de ceràmica d’influència francesa (una vaixella que imita els tallers del sud de França, molt populars al segle XVIII entre la burgesia catalana).

-Xicres: la forma més singular pel seu ús i escassetat (només dos exemplars). És un recipient petit amb forma de campana invertida, sense nansa i amb peu anular, vinculat a un nou costum de la burgesia dels segles XVIII i XIX: el consum de xocolata desfeta. Pertanyen a la sèrie del ramet, fabricada a la Real Fábrica de Loza y Porcelana Alcora (Castelló).

-Altres formes: vinculades amb la cuina, l’emmagatzematge i el servei, s'han trobat gerres, olles, càntirs i tenalles, la gran majoria envernissats i de producció local i popular.

A part de la vaixella, destaca un volum important d’elements de vidre, especialment el porró. El nombre de galets trobats demostra que era l’estri fonamental per beure vi. També s'ha recuperat la xemeneia d’un quinqué i restes de gots de vidre amb decoració vegetal i epigràfica esmerilada. Com les xicres i els plats de luxe, aquests gots devien tenir un ús restringit, possiblement reservats per a àpats o contextos socials destacats com visites de negocis o tancament de contractes.

Per acabar, es disposa d’un volum considerable d’objectes metàl·lics. D’una banda, elements que permeten estudiar la cadena operativa siderúrgica (mineral de ferro, escòries i lingots). D’altra banda, objectes quotidians com una esquella, diversos claus, monedes i l’aixeta de bronze d’una bota de vi.
Les fonts històriques indiquen que la farga tenia dret de botiga (on es venia pa, vi o llard). Si aquesta dada es contrasta amb el gran volum de materials de comensalitat (servidores, porrons i escudelles) i el nombre de treballadors (entre set i deu), s'observa una desproporció considerable. Aquest fet suggereix que la farga, a més de botiga, funcionava com a cantina i centre social per a la gent que circulava per la zona del Madriu.

En definitiva, la farga del Madriu va tenir un fort impacte ambiental, social i econòmic a la vall, generant un trànsit de mercaderies i persones que trencava amb les dinàmiques exclusivament ramaderes anteriors. La concessió a una família catalana fa pensar que els primers operaris tenien aquest origen, mentre que a finals del segle XVIII, sota control del Comú, provenien de l’Arieja. D’origen local eren els traginers (de carbó, mena o lingots), els pastors i altres individus que hi feien parada aprofitant la botiga.

Aquestes són les dades preliminars de l’estudi actual. Estigueu atents a la publicació de la monografia el 2027 per no perdre-us res sobre la vida i la producció del ferro en aquesta part del país!