(Aquesta és la notícia de la inauguració de l'exposició que ha tingut lloc a les 19.30 hores de la tarda, tres hores abans que el Comú d'Escaldes-Engordany decidís cancel·lar l'exposició)

La mostra posa el focus en la llibertat d’expressió i en els límits que l’envolten. El Museu de l’Art Prohibit de Barcelona té com a missió visibilitzar els episodis de censura en les arts visuals i obrir debats crítics al voltant d’aquest escenari. Les obres  pertanyen a artistes reconeguts en l’àmbit contemporani i tenen com a denominador comú haver estat objecte de censura, prohibicions o rebuig per part d’institucions, autoritats o sectors socials diversos.

A la presentació es va subratllar que la censura és la comissària de l’exposició, que sí té comissari i és Carles Guerra. Des de l’adquisició de la sèrie de Santiago Sierra, Presos políticos en la España contemporánea (2018), el col·leccionista Tatxo Benet, absent ahir a la inauguració, ha reunit més de tres-centres obres censurades, prohibides o atacades. L’obra de Sierra per la qual Benet en va pagar 80.000 euros va ser retirada d’ARCO el 2018.

Divuit artistes
Fins al 20 de setembre, podran veure’s les obres de divuit artistes, com Marta Minujín, Daniel García Andújar, Ai Weiwei, Mounir Fatmi, Maria Eugenia Trujillo o Paul McCarthy. El treball d’aquest darrer rep els visitants a l’entrada.

Segons Carles Guerra, “la tria d’obres s’ha fet deixant tota l’agència i la capacitat de decisió en mans de la censura. Ens hem oblidat d’estils, generacions i llistes paritàries”.

Entre les obres cal destacar la de Daniel García Andújar que va convertir en una obra d’art l’expedient que la CIA va obrir al pintor malagueny Pablo Picasso, qui, curiosament, també va ser espiat per la policia francesa quan residia a França. Atenció també a María Eugenia Trujillo. Potser d’entrada aquests noms i cognom no els diuen res, però a l’obra d’aquesta artista colombiana, vagines, mugrons i cors dialoguen amb custòdies, gelosies i altres elements d’aparença religiosa. L’objectiu és reflexionar sobre la relació de la dona amb la tradició judeocristiana. L’obra de Trujillo és reivindicativa i explícita, fet pel qual va ser censurada al seu país d’origen.

Les seves creacions són una metàfora plàstica al servei d’una poètica de tema social, històric i religiós que no només denuncia i aprofundeix en els sentiments de culpa que pesen sobre la dona, sinó que al mateix temps reivindica l’alliberament dels mateixos i el plaer sexual. En una línia semblant però amb més sang i fetge està la seva compatriota, María Evelia Marmolejo. El més suau que es pot escriure d’ella és que en una acció a Madrid va repartir entre el públic trossos d’un mirall que havia trencat prèviament, com a símbol dels miralls que van ser portats a Amèrica durant la conquesta, i amb la sang dels talls que s’havia fet va escriure la paraula Amèrica a la base del monument a Colom. Va ser detinguda per la policia durant unes hores. Això va passar el 12 d’octubre del 1985.

I de Paul McCarthy i el seu símbol fal·locàtric i gris què dir? Utilitza tècniques com el collage i fins i tot s’acostuma a utilitzar l’adjectiu d’art “escatològic” perquè a McCarthy sempre li ha interessat el rebuig, fer servir engrunes reciclades de les escombraries o els seus propis excrements en el procés pictòric. Tot plegat fa d’ell una mena d’enfant terrible de les arts plàstiques, un creador polèmic amb molts seguidors.

Activitats
I després de tantes emocions fortes és moment d’esmentar les activitats programades. Hi haurà visites nocturnes el 3 de juny, el 29 de juliol i el 26 d’agost a les 20 h. El 17 de juny (19 h) tindrà lloc una conversa amb Tatxo Benet sobre la col·lecció d’art prohibit, la censura i la figura del col·leccionista entre altres temes.

L’1 de juliol (19 h) serà el torn d’una sessió de jocs de taula en què es tractarà la censura en la relació entre la imatge i el text a través de la creació de mems. 

El 15 de juliol (19 h) arribarà la xerrada amb  Dario Adanti, cofundador de la revista humorística Mongolia, sobre els límits de l’humor, la llibertat d’expressió, la creativitat i l’activisme. 

L’assessora literària Elena Aranda dirigirà el taller sobre la censura en la literatura i la creació literària el 12 d’agost a les 19 h. 

Les activitats acabaran el 9 de setembre (19 h) amb la visita guiada a l’exposició amb el comissari Carles Guerra per aprofundir en el concepte de censura present en el món de l’art.