Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Riberaygua, Sam Bosque, exposició, Varium et mutabile semper femina
Andorra, Riberaygua, Sam Bosque, exposició, Varium et mutabile semper femina

La clau del sexe (segons Bosque)


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

Diu que tot plegat arrenca el 2008, quan un client li va demanar si mai havia tractat l’erotisme en la seva obra. Era que no, però la cosa li va quedar a dintre, fent xup-xup. I n’ha fet tant, de xup-xup, que vuit anys després arriba a la Riberaygua Varium et mutabile semper femina o, és el mateix, la dona és sempre inconstant i voluble. Un clàssic –de Virgili, a l’Eneida!– potser no de la misogínia, però sí d’una visió masculina de l’ànima de la dona convertida en tòpic i que ha travessat els segles.

Fins als nostres dies, diu la veneciana Sam Bosque (1973), i algú ho havia de dir. I és el que ella fa, és clar, a Varium et mutabile, una quinzena de teles –acrílic, mina de grafit i collage– més dues escultures. Un festival d’imatges potentíssimes, d’enorme poder evocador i una certa vocació polèmica, encara que Bosque digui que no. I tot, sota l’advocació d’Eduardo Galeano: “Esa mujer es una casa secreta; quien entra en ella, dicen, nunca más sale.” El que pretenia, diu, era reflexionar sobre el paper que tradicionalment se li ha adjudicat a la dona, aquest ésser voluble, igualment capaç de ser “santa i puta, deessa i esclava”, que és i no per casualitat el títol d’una de les obres.

I una d’aquestes cridada a generar –ja ho veuran– polseguera, perquè la dona estupenda, pletòrica i despulladíssima hi apareix al costat de la talla d’una marededéu més o menys romànica i d’un Crist crucificat. No és l’única ocasió, ni molt menys, que erotisme i religió es troben a l’obra de Bosque. A Pentimenti ha col·locat una altra talla en miniatura just sota l’escrot d’un Eros megaclàssic, amb rosari adjunt. Diu que no se l’ha inventat ella, aquest estrany vincle: que per alguna oculta raó la mantis, amb aquest costum tan pintoresc que té la femella de cruspir-se el mascle després de la còpula, rep en castellà també el nom de santateresa i, en català, pregadéus. En fi, que precisament a Santateresa hi ha plantificat una mantis. El cadàver, vaja. I petiteta, però autèntica.

Li agrada a Bosque, ho sabíem, el collage: per això als seus quadres hi abunden les claus rovellades: posades en un pany incrustat en un sexe femení, en grapat i a la mà d’un home que en busca una que li obri la porta del secret femení; a Kleitoris, ‘clau’ en grec, una mena d’apologia de la masturbació, o penjant d’un sexe (femení, és clar) cosit amb grapes, glups. La clau, que es diu –més aviat, es deia– que deixada sota el matalàs estimulava la libido de la dona que hi dormia. En fi, no es perdin tampoc La lechera, la peça més obertament de denúncia de la sèrie, encarnació de la dona reduïda a la condició de mare proveïdora (de llet), amb una soga al coll i un motxo en lloc de cabell. Pur Delfín. Però no es confonguin: Varium et mutabile no és una proposta agressiva, ni hi trobaran una col·lecció gratuïta d’imatges de sexe explícit. Ni molt menys. Bosque convida a reflexionar sense manies sobre la sexualitat femenina –i per tant, sobre la masculina– des de la perplexitat i amb vocació d’exploradora en terra incognita. Les formigues, per cert, estan clavades a terra. No cal que ho provin.

Andorra
Riberaygua
Sam Bosque
exposició
Varium et mutabile semper femina
Número de vots: 167
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic