Diari digital d'Andorra Bondia
Manel Riera defineix a ‘La llengua catalana a Andorra’ una campaneta daurada, molt ben acabada, de so agut que es penja al coll d’algunes vaques i vedells”.
Manel Riera defineix a ‘La llengua catalana a Andorra’ una campaneta daurada, molt ben acabada, de so agut que es penja al coll d’algunes vaques i vedells”.

La ‘clochette’ era un tibell


Escrit per: 
A. L. / Foto: R. Lizarte

Manel Riera defineix a ‘La llengua catalana a Andorra’ una campaneta "daurada, molt ben acabada, de so agut que es penja al coll d’algunes vaques i vedells” i li dona el nom de 'tibell.

Se’n recorden, de la clochette del Madriu? Sí, home, aquella andròmina que el bander Àlex Font va topar-se ara fa quinze dies en una excursio cap a la banda de Perafita  que Robert Lizarte, en funcions de campaner major de les Valls Neutres, va identificar com una clochette de Sant Antoni, una mena d’amulet utilitzat sobretot pels pastors de la comuna de Ger, que el penjaven del coll dels animals malalts o que acabaven de parir, per protegir-los dels mals esperits. Per què de Sant Antoni? Perquè duien gravada, i molt ben gravada, la imatge del patró de les bèsties. Doncs bé, la setmana passada un informant assegurava que de petit n’havia vist, a casa seva i a totes les cases on tenien bestiar , i que sobretot en posaven a vaques i euques: “No a totes, és possible que fos a les que estaven malaltes però això ja no t’ho sabria dir”. El cas és que l’historidaor Jordi Guillamet ajustava ahir una mica més i li posava nom a la clochette. Que es diu tibell, segons Manel Riera a La llengua catalana a Andorra: Estudi dialectològic dels seus parlars rurals. Tibell, sí: “Campaneta daurada, molt ben acabada, de so agut –talment una campaneta d’ús domèstic–  que es penja al coll d’algunes vaques i vedells”. És evident que es tracta d’una campana, i no d’una esquella, més ordinària –normalment de llauna, i no de coure, com la clochette– i sense virgueries com la imatge de Sant Antoni. El problema és que un element tan característic com el gravat no hauria passat despercebut per al lingüista Riera, que es preocupa de consignar-ne el color, el so i l’acabat, però no diu que el dibuix del sant en sigui carcaterístic. Un altre dubte sorgeix pel que fa al destinatari de la clochette: Riera i el nostre informant coincideixen que el portaven vaques, vedells i potser euques. En canvi, pel lloc on Font va trobar la clochette a Perafita, una canal allunyada del camí principal, sembla més apte per a una cabra o ovella que per a una vaca o per a un animal de peu rodó. Clochette o tibell, però ens hi ane acostant.

 

Andorra
Lizarte
Madriu
Paco Rodríguez
Guillamet
Riera
clochette
tibell
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic