Queden dotze mesos. I prou. Dotze mesos per contemplar l’església de Sant Martí de la Cortinada -i ja que hi som, la mola i la erradora de Pal- tal com les havíem conegut fins ara. Al desembre del 2016 està previst que finalitzin en aquest tram les obres d’ampliació de la carretera general 3 entre la Cortinada fins al Serrat. Les màquines van començar la setmana passada a gratar el terra i el resultat el tenen aquí al costat. Imaginin com poden haver canviat les coses per aquells paratges d’aquí a un any. L’alarma la va donar dies enrere a les xarxes Claude Benet, aquí en funcions de fiscal patrimonial, i de seguida va saltar una polèmica alimentada, és clar, per l’escassa, per no dir nul·la informació oficial: ¿què eren, aquelles obres? ¿Una vorera? ¿L’ampliació de la carretera anunciada firmada i anunciada l’octubre del 2014 pel ministre Alcobé? ¿Com afectarien una de les joies del romànic nacional? ¿L’entorn de protecció la permet, aquesta intervenció? I el ministeri de Cultura, ¿què hi havia dit, si és que hi havia dit res?

La primera de les preguntes ha quedat contestada a dalt de tot: es tracta, efectivamernt, de l’ampliació de la carretera general 3, que quan acabin les obres tindrà tres carrils -dos de pujada i un de baixada- i una amplada de 15 metres. A l’altura de la Font Blanca, i per salvar la corba de la carretera actual que corda l’església com si fos un cinturó, el projecte preveu que el futur vial passi per darrere del cementiri de Sant Martí, seguint la línia imaginària que s’intueix en els desmunts de la imatge. L’obra, sufragada per Ordenament Territorial, es cruspirà 1,6 milions d’euros i deixarà Sant Martí en una illa envoltada d’asfalt. De seguida hi tornarem, però diguem abans que el departament de Cultura diu que sí, que sí que hi va dir la seva: “Per afavorir les visuals dels monuments i reduir l’impacte, el projecte es va redefinir perquè l’ampliació de l’eix viari es produís a l’alçada del pont del Mas del Soler, i es va suprimir el tram de voladís inicialment previst”, assegurava ahir un portaveu del ministeri, que destacava la “bona predisposició” tant del comú com d’Ordenament Territorial per ajustar el projecte “més enllà del límit de l’entorn cautelar establert”. S’oblida d’afegir que des de juliol del 2014 l’entorn cautelar es redueix a 20 metres, 20.

L’entorn, dos anys als llimbs

Ordenament Territorial, continua, “va tenir en compte les observacions emeses i va ajustar el projecte als interessos comuns per a la protecció del patrimoni”. En aquest sentit, els nous murs que s’hagin d’aixecar per sostenir el vial es construiran amb materiuals “tradicionals” i “en sintonia amb l’entorn dels monuments”. I val a dir que aquest era un dels principals temors d’una font pròxima al cas, que es veia venir una enfilada de murs d’escullera de l’estil dels que, diu, han proliferat al poble de Pal, “on Ordenament Territorial també va dir que els farien de pedra seca”.

Ja ho veurem. El cas és que Sant Martí era un dels monuments que tenia l’entorn sorprenentment avançat quan els comuns van instar la modificació de la llei del patrimoni finalment aprovada pel Consell. Ja saben: aquella que reduïa els entorns cautelars de 100 a 20 metres. El de Sant Martí estava tan avançat que es va arribar a publicar al Butlletí Oficial l’edicte que n’iniciava el procediment de delimitació. Però no es va aprovar mai. Això era al febrer del 2011. I la modificació de la llei és del juliol del 2014. Per tant, l’entorn de Sant Martí va estar tres anys i mig als llimbs del Bopa abans que el Comú d’Ordino, exercint la facultat a què l’habilitava la disposició transitòria segona de la llei de modifiació de la llei del Patrimoni, demanés la revocació de l’expedient encara no aprovat i passés a regir-se per la nova llei, sens dubte més favorable als interessos de la corporació.

Val a dir que, de nou segons els experts consultats, el nou vial quedava en aquell nonat entorn de protecció a l’aleshores anomenada zona d’influència, la més allunyada del bé i, per tant, amb menys restriccions construcituves. Aixi que és molt probable que fins i tot amb l’entorn aprovat la nova carrtera hauria seguit el traç previst, des de la Font Blanca i per darrere del cementiri. Del que es tracta, insisteixen les mateixes veus, és de fiscalitzar les obres d’ampliacio, controlar que, efectivament, els nous murs es constreuixen “en sintonia” amb l’entorn dels monuments, i que el tram actual de la carretera general es converteixi en via urbana -nen lloc de la via ràpida que és avui- i es fomenti l’ús per a vianant de la zona adjacent al monument. “Al final tots estem d’acord que s’ha de resoldre aquest punt de la xarxa viària per facilitarl’accés a Arcalís; si els murs es construeixen com diuen que volen fer-ho, no hi haurà una afectació major que l’actual [recordin l’aparcament de la Font Blanca]. El que seria un autèntic nyap seria que desdoblessin en aquest punt la carretera; però afortunadament, aquesta hipòtesi no s’ha ni plantejat”. Millor no donar idees.