Es veia venir, sí, des de la multitudinària presentació al Comú d'Escaldes. Fins i tot abans, pel tema, pels autors i pel moment –ja tenim prou perspectiva per aplicar un bri d'humor al que va ser una tragèdia que va deixar 165 morts i prop de 50.000 contagiats. Però els pronòstics s'han de confirmar, i això és el que va fer ahir Divendes 13: la pandèmia a Andorra (Anem), amb que Joan Martínez Benazet i Eric Jover posen negre sobre blanc aquells mesos que vam viure amb l'ai al cor per culpa del SARS-CoV-2, aka coronavirus, més conegut pel nom de pila: Covid. Però és que la victòria de Divendres 13 va arribar per KO: la resta, tant entre nacionals com estrangers, van quedar a una distància sideral. Perquè ja saben que Sant Jordi té més de competició que de literatura, però aquesta és una altra història i precisament avui no toca.

En segona posició es va enfilar La meva Andorra. Memòries d’una nena d’Escaldes (2+1), els recordes infantils de Teresa Sagalàs transcrits pel seu fill, Alfred Llahí, que transcendeixen el localismes del títol i es converteixen en una mena de memòria generacional per als nascuts als anys 30, 40 i també 50: retrata una Andorra que, simplement, ha deixat d'existir i que només sobreviu en la memòria dels padrins. I en el tercer lloc arriba la sorpresa: Andorra insòlita, de Jordi Casamajor, inventari de mig centenar de racons on es barregen història, misteri, llegendes, religió i espiritualitat. I diem que ha sigut una sorpresa perquè per motius personals el lauredià no ha pogut defensar el llibre, no hi ha hagut encara presentació ni tampoc va assistir a la reglamentària sessió de firmes. Però el boca-orella ha funcionat. Tant, que l'editorial va exhaurir existències.

De fet, aquest tercer lloc el comparteix ex aequo amb Coca masegada (Llamps i Trons), el thriller polític amb tuf de corrupció amb què Maria Cucurull debuta en la ficció, seguits de prop per L'estafador que va ser rei d'Andorra, de Jorge Cebrián (Anem), una altra sorpresa relativa perquè es va publicar al setembre i no era per tant estricta novetat. Però arrossegava una molt bona inèrcia –tres edicions, més de 1.500 exemplars– i es va colar entre el grup del davant. A Xarnego, de Txema Díaz-Torrent (Medusa) i Matermorfosis, de Laura Tomàs (Medusa), en canvi, molt probablement els hagi penalitzat el fet que es van publicar l'any passat, i Tafetans de justícia, del traspassat Sergi Mas (Medusa), s'ha venut especialment bé els dies previs a Sant Jordi. Un cas similar al de 14 d'abril, d'Antoni Caus (Editorial Andorra), més venut (i citat) en els prolegòmens. La falta de promoció de El museu de l'elefant, de Joan Peruga (Editorial Andorra) i d'Ametlles torrades, de Pilar Burgués (Editorial Andorra), de nou per motius personals,  també ha llastat dos títols que partien amb bons pronòstics.

El que ha deixat de ser notícia és el ganxo que té la literatura amb segell AND: "Per Sant Jordi es ven producte preferentment andorrà. L'editorial és un sector en alça: s'escriuen més llibres, se'n publiquen més i se'n venen més, i tot això genera múscul i consolida una creixent professionalització", diu el portaveu de l'Associació d'Editors, Oliver Vergés. Ho confirmen els llibreters, satisfets d'una jornada que la pluja va respectar i que és vital per al sector perquè representa entre el 10 i el 30% de la facturació anual: "Les campanyes que salven l'any son l'inici del curs escolar, el Nadal i Sant Jordi. I aquest Sant Jordi molt probablement repetirem les xifres de l'any assat, que van ser excel·lents", conclou Haydée Vila (La Trenca).

La llista dels més venuts de fora calca el rànquing català

Els primers llocs del rànquing es dirimien ahir entre els autors locals, que van copar el podi. Però entre els títols forans els més venuits van ser El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca; Crispetes de matinada, de Regina Rodríguez; Maite, de Fernando Aramburu; Relíquies, de Pol Guasch, i Manual de defensa del català, d'Oscar Andreu. Un clon del rànquing català.