Canillo reposarà l’altar que corona una peça de l’escultor Ernest Altés que es va retirar durant les obres de reforma del cementiri de Canillo.
Potser no s’hi han acabat de fixar perquè és cert que, si ens ho podem estalviar, no acostumem a trepitjar les nostres sagreres. Ni tan sols el d’Ordino, projectat per l’arquitecte barceloní Joan Rodón i que segons Enric Dilmé si no és el cementiri ideal, s’hi acosta molt. Però avui no toca el d’Ordino, sinó el de Canillo. I toca perquè amb la reforma que s’hi va practicar l’any passat per resoldre un sever problema de filtracions d’aigua en va desaparèixer una de les seves il·lustres inquilines: la creu que coronava l’altar de la primera terrassa, una singular peça de ferro forjat creada per l’escultor cerdà Ernest Altés. I diem singular perquè el pal de la creu no és recte, com hauria de ser, sinó semicircular. I no per atzar ni per capritx, sinó perquè així és com el va concebre l’autor per resoldre el problema que li havia plantejat mossèn Ramon: dissenyar una creu que no robés l’altar de pedra, que ja era de petites dimensions. L’enginyosa solució va ser penjar-la per l’esquena de l’altar, com si levités, i l’efecte era en veritat sorprenent.
El cas és que alguns veïns de la parròquia es van alarmar en comprovar que passaven els dies, les setmanes i els mesos i ni l’altar ni la creu tornaven a Mereig. Encara més quan el Comú va plantar al mateix lloc un altar nou de trinca, amb una creu tallada en acer Corten, considerablement més agressiva i contra la qual, deien, no hi tenien res. Però volien saber què havia passat amb la peça d’Altés. Rere d’aquesta legítima inquietud hi surava la sospita que s’hagués extraviat durant la reforma. Però no. Segons el Comú, la creu original està degudament custodiada en dependències comunals, i es reposarà en el moment que se li hagi decidit la nova ubicació al mateix cementiri. Abans se li haurà de reconstruir l’altar de pedra que presidia, i que va resultar malmès quan es va haver de retirar per a la reforma. Però tranquils tots, que l’altar era estrictament funcional, i no havia sortit de les mans d’Altés.
El mateix escultor català recordava ahir com va ser l’arquitecte Alfons Valdés, que havia projectat el cementiri, qui li va encarregar de dissenyar l’espai inferior a l’escala d’accés, i mossèn Ramon qui li va encarregar la creu, de ferro forjat com ja s’ha dit i que va acabar fent 1,3 metres d’alçada. Altés es resignava ahir a no haver estat consultat ni quan es va retirar la peça ni ara que el Comú es planteja tornar-la a casa: “Tot i que quan un artista crea una obra pública la propietat és de l’Administració que l’ha encarregat,les possibles modificacions s’han de comunicar a l’autor, que en conserva la propietat intel·lectual perpètua, he de constatar que generalment no es fa així. Ni el Comú de Canillo ni cap altra entitat pública. És un altre dels greuges que patim els artistes”.
L’obra andorrana d’Altés, en fi, es completa amb una altra creu, precisament al cementiri d’Ordino, amb El pes de la llum, també a Canillo, i amb Andorra, als jardins de l’Auditori Nacional.
