Es deia Arturo Cirera Mompou, nom ben improbable per a algú nascut el 1921 entre nosaltres. Però l’art és llarg i a més no importa, així que La Cubana s’ha permès aquesta petita llicència poètica per batejar el protagonista in absentia d’Adeu, Arturo, pronunciat amb una o neutra a la manera del català de Barcelona, per celebrar els 40 d’anar pel món. Ahir la van estrenar al teatre Coliseum i el cas és que el pobre Arturo hi fa estrictament de convidat de pedra, a la manera de Kevin Costner a Reencuentro, perquè l’obra, una comèdia decididament queer, transcorre durant el sepeli del nostre home, traspassat als 101 anys, pel qual desfila la fauna que va tractar en vida. I estem parlant de tot un personatge, quasi un home del Renaixement, metge reconegudíssim que també va destacar com a poeta, dramaturg, novel·lista, pintor, músic i, atenció, jugador de billar. Adeu, Arturo toca totes les tecles del teatre de La Cubana, humor, música i participació del públic, amb un punt esperpèntic pel paper destacat que hi té Ernesto, un lloro que ni més ni menys que Fidel Castro li va regalar en ocasió gloriosa al nostre Arturo. Dirigeix Jordi Millán, i la temporada barcelonina és en realitat el colofó de la gira del 40è aniversari, que va arrencar el maig del 2018 a València, que ha visitat una trentena de ciutats i que han vist (de moment) més de 300.000 espectadors.
