El Centre d’Estudis Històrics i Polítics (Cehip) estrena aquesta tardor un cicle de conferències que sota el lema Cinc hores amb la història d’Andorra pretén acostar aquesta disciplina al gran públic i a la vegada divulgar nous corrents interpretatius sobre fets i fites de la història local. El cicle arrencarà amb Els orígens del bisbat d’Urgell: entre francs i visigots, en què Carles Gascón para especial atenció en la figura central del bisbe Just (6 de novembre, Centre de Formació d’Adults d’Aixovall). Li seguirà Emma Arcelin amb Els primers parlaments pirinencs, que busca les institucions germanes del Consell General sorgides a les valls veïnes però que no han sobreviscut fins a nosaltres (14 de novembre, biblioteca Antoni Morell de la Massana). En la tercera cita, Carlemany i Andorra: la Carta Pobla, història i llegenda, Oliver Vergés passa revista a la flagrant falsificació històrica que sustena els orígens carolingis de la nació andorrana (20 de novembre, biblioteca comunal d’Encamp). Les dues últimes propostes són Andorrans a l’Arxiu Capitular d’Urgell, a càrrec de Laura de Castellet, que ha buidat el fons documental entre el 1250 i el 1340 (28 de novembre, Biblioteca Nacional), i El patrici Anton Fiter i Rossell i la gènesi del Manual Digest, en què Albert Villaró exposarà les últimes aportacions sobre la vida i l’obra del pare de l’andorranitat (4 de desembre, cal Pal).
