El Nadal és una tradició gairebé mundial, ja ho sabem. Però el món és molt gran, i cada cultura i localitat té les seves pròpies tradicions, que es barregen, s'uneixen i es complementen amb la, diguéssim, tradició global per crear-ne una d'única i original. No és le mateix el Carnaval de Rio de Janeiro que el de Cadis; no és el mateix un enterrament mexicà que un de noruec, per exemple. Bé, doncs el Nadal a casa nostra tampoc és el mateix que arreu. Tenim Els Pastorets! Que, tot i que són tradició del que podem denominar com a Països Catalans –no en tenim l'exclusivitat–, nosaltres tenim Els Pastorets lauredians, que sí que són nostres.

Des que el Centre de Congressos de la parròquia va patir aquell malaurat incendi el 2022, perquè l'obra s'hagi pogut seguir representant s'han hagut de reinventar. L'edició passada va ser davant de l'antiga Casa Comuna, i van introduir un concepte innovador: el joc d'ombres a les finestres de la façana per escenificar certs moments. No obstant això, com explica la codirectora de l'obra juntament amb Núria Montes, Txell Díaz, "l'any passat va ser la primera vegada, i va ser una mica experimental; ara tenim més experiència". És per això que aquesta vegada les ombres tindran més protagonisme, i serà "més espectacular".

Però no és l'únic canvi que han fet respecte al text original, també hi haurà alguns trucs de màgia i coreografies més elaborades. A més, alguns personatges han patit alguna transformació substancial, com és el cas de Getsé, aquell pastor encarregat d'interactuar amb els àngels, que aquesta vegada "serà una dona, la Canòlich, que és la seva vídua". Díaz comenta que va ser enganyada pel diable, i el fet d'haver fet aquesta modificació de gènere és "una referència subtil de com Satanàs intentava agafar les dones; aquella dona considerada endimoniada pel poble". També hi ha altres diferències, per exemple Sant Miquel serà interpretat per la "dama blanca", i els àngels seran menairons per "referenciar la tradició andorrana". 
Per Díaz, dirigir Els Pastorets és molt més que dirigir qualsevol altra obra, "és una gran responsabilitat", reconeix. Però no solament pel que és l'obra en si, sinó pel que "significa per a la parròquia de Sant Julià". Molts dels actors són gent del poble que voluntàriament "ens regalen el seu temps", comenta, per tant "l'exigència no és tan professional, sinó cap a ells". 

I qui són ells? Doncs tenim, per exemple, el Pol Martos, que interpreta el Satanàs jove. Per a ell és molt més que un simple paper, "és una tradició familiar", diu. I és que resulta que des del 2005 diversos membres de la família Martos han format part de l'elenc d'Els Pastorets. En algunes edicions, "vam arribar a ser 15 membres!". Però no és, tampoc, simplement una "manera més de fer activitats en família, sinó un orgull de parròquia". A més, el fet de cada any reunir-se amb les mateixes persones "converteix el propi grup d'actors, també, en una família".

També tenim l'Edith García, que interpreta una pastoreta del cor del poble. Ella des de ben petita participa en l'obra, i "no ho faig perquè m'hagin obligat, sinó perquè m'encanta!", reconeix. Del que més ganes té és "d'estar sobre l'escenari". A més, no té cap tipus de nervis per l'estrena, sinó "ganes que arribi". Qui també en té ganes és la Laia Guillé, que fa de guardiana. Per a ella, una de les parts més importants de formar part d'Els Pastorets és "conèixer gent de la parròquia, amb els quals s'acaba creant un vincle molt important". També, com que són moltes guardianes, “estem molta estona juntes, i és molt bonic”. Qui també han passat moltes estones junts, com hauran endevinat, són els membres de la família Martos, ja que aquesta edició, a banda d'en Pol, també tenim el seu germà Enric, que interpreta el personatge del Lluquet, un dels grans protagonistes de l'obra. L'Enric, fent broma, diu que treballar amb el seu germà "és molt pesat!", però parlant més seriosament, confessa que "és molt divertit i ens ho passem molt bé; a més, estem tota l'estona fent el ruc!". I així ha de ser.

Tornant a les ombres, els actors consideren que li han donat molt de dinamisme a l'obra. I és que l'ha de tenir, ja que en no poder-lo interpretar a teatre, han hagut d'escurçar-la. Si normalment dura entre hora i mitja i dues, la representació davant la Casa Comuna –a l'exterior–, té uns 45 minuts de durada, i descriuen que les escenes amb les ombres ajuden a "dinamitzar-la". De fet, diuen que una escena que potser dura uns 15 minuts, es converteix en una de tres. Per tant, a més d'aportar una novetat estètica, fa que es dinamitzi la representació. I això, diu el Pol amb gràcia, evita que "a algú li doni una hipotèrmia a l'hora i quart!". 

Però no es pensin que són els únics integrants de la família Martos que hi participen. També tenim els seu tiet, que també es diu Enric. Interpreta en Jeremies per tercera vegada, però en porta deu formant part de l'obra. En aquest temps ha vist les diverses modificacions i evolucions que han patit Els Pastorets, i considera que "és positiu que vagi canviant, així no és sempre el mateix". Ell forma part dels veterans, però treballar amb la jovenalla no li suposa cap impediment. Ans al contrari! "Estem sempre de conya", diu, i "tinc ganes que arribi l'estrena". I és que qui no en té, de ganes. Així que, recordem, el 26 i 28 de desembre i el 4 i 6 de gener els podran veure tant a les sis de la tarda com a les vuit del vespre.  Portin un bon abric i, sobretot, ganes de gaudir!