Encara no fa ni tres mesos que va concloure la quarta i última campanya per excavar la farga del Madriu, i ja en tenim una altra en perspectiva: la farga Areny, a l’anomenat –i no per casualitat– prat de la Farga d’Ordino, al camí de Santa Bàrbara. D’acord, tindrà poc a veure amb la magna intervenció al Madriu, que n’ha permès exhumar i reconstruir, no diguem ja documentar, parcialment bona part de les estructures d’una instal·lació única per la naturalesa –es tracta d’un exemplar únic de farga a la catalana– i la ubicació, a 2.200 metres d’altitud. El que s’ha previst a Ordino és el que tècnicament s’anomena una intervenció arqueològica preventiva, que arrencarà dilluns, s’allargarà fins a fi d’any i que té com a objectiu acabar el que es va deixar a mitges el 2002, quan s’hi va practicar una primera prospecció: aquesta vegada es vol retirar la llosa de formigó que cobreix el subsol de la zona de la carbonera i del pati, avui sota uns coberts, documentar l’estat de les restes, excavar-les i extreure-les, per descobrir els espais annexos de la farga.

La intervenció ha sigut possible després de l’acord a què han arribat el ministeri de Cultura i la propietat, que segons fonts del departament ha prestat des del primer moment tota la col·laboració. El dilema es plantejarà en el moment que la propietat es plantegi construir en una parcel·la que es troba en sòl urbà consolidat. És cert que les restes de la farga es troben en el que tècnicament s’anomena un espai de presumpció arqueològica que faculta el Govern per practicar-hi aquesta intervenció. Però també que la farga Areny no figura a l’inventari de general Patrimoni –ni a la secció de béns d’interès cultural, els monuments amb la màxima protecció, ni al de béns immobles inventariats, de rang i protecció inferior– i que, per tant, amb la llei a la mà la propietat té dret a construir-hi. De fet, ja va estar a punt de fer-ho dos decennis enrere. Una altra opció seria que optes per vendre la parcel·la i si en aquest cas el Govern o el Comú hi podrien estar interessats.

Tot això no s’ho vol plantejar Patrimoni –com a mínim, públicament– fins a tenir el resultat de l’excavació ara programada. Una actitud sensata, tot i que convindria potser preveure algun pla B per si la fortuna ens somriu i a sota de la llosa de formigó hi ha un petit tresor esperant els arqueòlegs.

En qualsevol cas, estem parlant de la joia de la indústria siderúrgica andorrana, que a l’edat d’or, posem entre els segles XVII i XIX, constava d’una dotzena de fargues. La farga Areny es va aixecar el 1753 i va ser una de les últimes a tancar, 1876, quan la irrupció dels alts forns va fer inviables les fargues tradicionals sobre les que es va aixecar la (relativa) prosperitat d’Andorra en aquell període. Inicialment constava d’un sol martell hidràulic per compactar els massers, un mall de 350 quilos que aviat va ser reemplaçat per un altre que el doblava en pes. El complex es va completar amb un segon edifici per a un martell més petit per al treball fi –modelar els lingots de ferro– però el gruix del negoci fins al final va ser la fabricació de lingots, més que no d’estris i eines, que s’exportaven al mercat català. En els moments d’esplendor va arribar a produir gairebé la meitat del ferro andorrà.