La segona campanya es concentrarà a l’agost, reconstruirà el mur de la ferreria i estrenarà visites guiades.

Que era un jaciment únic ho intuïen els tècnics de Patrimoni a partir de les restes d’estructures –una quarantena– que s’havien conservat al solà de la farga, a la capçalera del Madriu i a 2.300 metres d’altura. La hipòtesi era que la farga del Madriu, que segons la documentació comença a transformar el mineral de ferro el 1732, s’havia reconvertit cap al 1800 en un complex que incloïa d’una banda la farga original, amb el botàs (la piscina on s’emmagatzemava l’aigua que movia el mall) i la casa dels fargaires, on es reduïa el mineral, i de l’altra, i en un habitacle separat, el martinet, on es modelaven els lingots que constituïen el producte final d’aquesta indústria siderúrgica.

Aquesta dualitat, amb la farga i el martinet operant per separat, es va confirmar l’any passat en la primera de les quatre campanyes previstes al jaciment i gràcies a les restes d’escòria recuperades, i la converteix com s’esperava en un exemplar únic de farga a la catalana, precisament perquè conserva aquests dos espais separats però que formaven part de la mateixa cadena operativa. Ja no parlem d’una hipòtesi prometedora, sinó d’un fet comprovat.

No se n’ha conservat cap altre igual en tot el Pirineu, que se sàpiga. Així que s’entén l’entusiasme que destil·laven ahir el coordinador del projecte, Olivier Codina, i el director de la intervenció arqueològica, Abel Fortó, en la presentació de la segona campanya, que tindrà lloc entre l’1 i el 26 d’agost, que mobilitzarà una vintena d’especialistes –entre arqueòlegs i professionals de la pedra seca– que s’instal·laran en un campament adjacent al jaciment i que se centrarà en la restauració del mur de la ferreria.

L’objectiu, atenció, no és aixecar íntegrament la volumetria de la farga, sinó aturar la destrucció dels vestigis i consolidar les estructures que s’han conservat, utilitzant sempre materials originals per preservar l’autenticitat del jaciment. Però el resultat final no tindrà res a veure amb la farga Rossell, per entendre’ns: “Al Madriu hi tenim un jaciment arqueològic i això és el que hi veurem”. Amb uns guies d’excepció si hi pugen mentre duri la campanya: cada dijous d’agost s’oferiran visites guiades als excursionistes que s’aventurin fins a la capçalera del Madriu. L’objectiu és aturar la degradació del jaciment i fer-ho d’una manera que en faciliti el manteniment: amb les tècniques i materials utilitzats, deia ahir la directora del pla de gestió de la vall del Madriu, Susanna Simon, “ens assegurem que no hi hàgim de tornar a intervenir en un termini de 60 a 80 anys”.

Pensin que quan acabi aquesta campanya estarem a mitges del programa sencer. Es tracta d’una feina de formiga i a la vegada de titans: l’estiu passat es van restituir per exemple 15 metres del mur de tancament del Prat de Paleta, amb una amplada de 70 centímetres i 60 centímetres d’alçada. Doncs bé, això va significar haver de traginar 15 tones de pedra. Però això no és res si ho comparem amb el botàs: per restaurar-ne el mur en va caldre remoure 177 tones. 177!

Un altre efecte col·lateral de l’excavació ha sigut confirmar gràcies a les estructures ramaderes adjacents que l’ocupació del solà de la farga és sensiblement anterior a la indústria que li dona nom, i que molt probablement arrenca al segle XV. Tot això, en fi, es recollirà en la monografia que es publicarà quan acabi el projecte i que es completarà amb una visita virtual del jaciment i naturalment amb una “senyalística” que ajudi el visitant espontani a interpretar-lo. Tot això serà el 2024.

“Vull creure que tot això avançarà al ritme que cal”
Va sorprendre el nivell exclusivament tècnic de la presentació de la segona campanya, després del desplegament polític a què vam assistir el curs passat, en la presentació del projecte, i en la posterior visita al jaciment una vegada conclosa la primera campanya. El cas és que la ministra de Cultura no va assistir a la roda de premsa i que va ser Simon qui va haver de valorar la creixent crispació entre Escaldes i els altres tres comuns –Sant Julià, Encamp i la capital que formen part de la comissió de gestió: “El projecte de la farga del Madriu està firmat i, per tant, garantit pels anys que falten, i pel que fa a la resta, vull creure que tot això anirà al ritme que ha d’anar”. Més críptic, impossible. Però no semblava Simon amoïnada pels continus desencontres i desaires entre els quatre comuns que formen part de la comissió de gestió a compte de la frustrada ordinació de la vall i de la fugida cap endavant de la cònsol d’Escaldes, ni davant de la imminent avaluació quadriennal que la Unesco sotmetrà el Madriu i la resta dels béns inscrits a la llista del patrimoni mundial: “El que demana la Unesco és que tinguem un pla de gestió, i el tenim. I que s’avanci en la conservació del bé, i avancem. Si ho fem amb ordinació conjunta o sense li és igual. Com tampoc entra a valorar les discrepàncies entre els membres de la comissió”.