Diari digital d'Andorra Bondia
Restes del martinet de la farga del Madriu, que s’aixeca al Solà de la Farga, a 1.982 metres d’altura, a la capçalera de la vall.
Restes del martinet de la farga del Madriu, que s’aixeca al Solà de la Farga, a 1.982 metres d’altura, a la capçalera de la vall.
Reconstrucció ideal del complex siderúrgic, que incloïa taller, trompa, carbonera i casa de la farga, l’allotjament dels fargaires.
Reconstrucció ideal del complex siderúrgic, que incloïa taller, trompa, carbonera i casa de la farga, l’allotjament dels fargaires.

La farga del Madriu demana tanda


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Vall del Madriu-Perafita-Claror

Cultura vol excavar i reconstruir les restes de la fàbrica, situades a 2.000 metres d’altura i en actiu entre 1732 i el primer terç del XIX.

És probable que si alguna vegada s’han enfilat fins al  Solà de la Farga, que no es diu així per casualitat, ben amunt de la vall del Madriu, els hagin cridat l’atenció les restes en pedra d’una estructura que només amb molta imaginació podem intuir que en alguna ocasió va formar part d’un complex siderúrgic. El que en queda són els basaments de pedra seca sobre els quals es van aixecar quatre edificis en fusta, i tot plegat són els vestigis de la farga del Madriu, que va funcionar entre el 1732 i posem que el 1836. Una de les setze fargues que entre els segles XVII i XIX van sostenir la prosperitat del nostre país i que podria ressuscitar els pròxims anys si tira endavant la intervenció que hi projecten la Vall del Madriu i el ministeri de Cultura: bàsicament una excavació en tota regla seguida d’una reconstrucció parcial del complex, que s’allargaria tres o quatre campanyes i que podria exigir un pressupost considerable. Algunes fonts el situen entre 200.000 i 300.000 euros.

La decisió final la prendrà el consell de ministres, probablement demà mateix, si hi dona el vistiplau es tractarà d’una de les excavacions arqueològiques més ambicioses dels últims temps, i es podria donar el cas que coincidís en el temps amb la reconstrucció del campanar de Sant Vicenç d’Enclar. Poques vegades, probablement mai, es deuen haver engegat dues campanyes tan complexes i singulars al mateix temps. De fet, l’excavació de la farga del Madriu estava programada per al curs passat però la pandèmia, és clar, va frustrar el projecte: les prioritats fa un any eren òbviament unes altres. L’abast de final dependrà, és clar, del pressupost que s’acabi aprovant.

En qualsevol cas, es tractaria de la segona de les nostres fargues històriques que reuneix de les cendres, l’altra és la farga Rossell, inaugurada el 2000. Però no comptem que al Madriu s’hi acabi aixecant una estructura tan acabada, tan ben feta com la de la Massana. De moment, es tracta d’excavar el jaciment i, si el pressupost ho permet, reconstruir amb sort els basaments de pedra seca. Una oportunitat de donar sortida a les promocions de professonals que els últims anys s’han format en aquesta tècnica: seria una llàstima, i estrictament decebedor, que n’anéssim a buscar fora quan tenim a casa un contingent qse suposa que preparat.

Farga d’altura
Pel que fa a la farga, convé saber que es va aixecar a partir del 1732 a una altura considerable, a la capçalera de la vall, gairebé als 2.000 metres, que va ser inicialment una concessió del Comú d’Andorra la Vella als germans Raguer de Campdevànol i que constitueix un exemplar clàssic de farga a la catalana, el més oriental dels Pirineus. La particularitat de la del Madriu és que es va prioritzar la proximitat a la zona carbonera de la vall dels Orris i l’Estall Serrer, que després es va ampliar cap a Bael, l’obac de la Farga, coll Pla, els Sulls i Engolasters, i per això no es troba, com és l’habitual, al costat d’un riu amb cabal important.

La concessió inicial va caducar el 1794, la farga va passar a propietat comunal i a partir d’aleshores la van explotar les grans cases ramaderes de la parròquia. I si fins llavors de la feina se n’havien encarregat fargaires catalans, cosa excepcional en ls nostres fargues, però que s’explica per l’origen ripollès dels primers concessionaris, a partir del 1794 els fargaires es contractaven a l’Arieja, com era costum.

El complex comptava amb taller, trompa, carboneria i caseta per allotjar el personal, a partir del 1800 es va afegir un martinet al mall original. La farga del Madriu, en fi, va estar en actiu fins al decenni del 1830, quan comença el declivi definitiu de les fargues andosines. L’última va ser la farga Rossell, el 1876, però aquesta és una altra història.

Andorra
escaldes
fargaires
Campdevànol
Farga
Madriu
Susanna Simon
Llovera
Remolins
Farga Rossell
1732
Comentaris: 3

Comentaris

Mala idea, caldrà fer un camí per pujar-hi, és masificarà el parc amb les conseqüencies que ja sabem, cal que deixem la muntanya con està i si de cas informar amb panells del que hi havia.
Però si no funciona la Farga Rossell per manca de pressupost per arreglar el martinet, i ara s'ha d'invertir aquí?
Et deus a qui et pague ara que els teus jefes ja no son de l oposicio!! Ja no critiques....... Ara tot son projectes molt bons Quin tipo de periodisme tenim en aquest pais

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic