Per salvaguardar les restes d’aquest jaciment arqueològic, també classificat com a BIC, el departament de Patrimoni Cultural, en col·laboració amb la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, va implementar un programa integral de conservació del 2021 al 2025.

Els objectius fonamentals del projecte eren documentar les restes per tal de rastrejar l’evolució de la tècnica siderúrgica, proporcionar les eines per preservar i revalorar el patrimoni arquitectònic i industrial d’aquest lloc clau en el paisatge cultural, i desenvolupar una formació professional en la tècnica en pedra seca. Per tant, aquest programa va incloure excavacions exhaustives, la consolidació de les estructures existents i la seva integració en un projecte de turisme cultural, un conjunt d’accions que van requerir el treball col·laboratiu d’arqueòlegs, enginyers, dibuixants i mestres margers. Per implementar-lo, el Departament de Patrimoni Cultural va comptar amb la col·laboració del laboratori Iramat i l’escola de formació professional ABPS.

El jaciment ha deixat al descobert una infraestructura complexa on s’han documentat tots els elements constituents d’una farga a la catalana: el baix forn on es produïa el ferro, la carbonera, el cambrot dels fargaires i les restes d’un martell hidràulic (mall) que conservava una forta semblança tecnològica amb el model utilitzat a finals de l’edat mitjana. També s’hi han trobat dos cases. Una, propera de la farga, es va construir quan es va fundar, el 1732, i l’altra, en una ampliació del pati de la farga, data del segle xix. En aquesta última s’han documentat i restaurat dos forns de pa amb els seus pastadors, un magatzem de ferro i un dipòsit de queviures. Així, més enllà del ferro que es venia a Catalunya, la farga era un centre de distribució essencial per a la vida quotidiana de tots els habitants de la vall: fargaires, traginers, carboners, pastors i viatgers. També va ser durant aquesta fase final de funcionament que es va construir una ferreria en un prat situat uns cent metres més avall de la fàbrica, per ubicar-hi un martinet, una fornal i una caixa de vent (fig. 04). Aquesta construcció il·lustra un desenvolupament important en el procés de producció del ferro en brut, i confirma així els significatius avenços que va experimentar el sistema de producció durant el període modern. Al voltant de la fàbrica, l’estudi de la xarxa viària i l’excavació de diverses estructures ramaderes han permès situar aquesta fase siderúrgica dins la cronologia general de la vall.

Tot i que els treballs a la farga i el seu entorn ja s’han completat amb la instal·lació d’un recorregut d’interpretació, l’estudi dels materials estudiats continua i es preveu la publicació d’una monografia que presenti els resultats finals per al 2027.