La Farga Rossell havia de ser una de les tres potes del flamant Pla Estratègic de Museus 2023-27, juntament amb l'Espai Columba i el Museu de l'Automòbil. Però això era quan l'equipament ja era un malalt crònic, sí, però encara raonablement saludable. Va ser presentar el Pla Estratègic i començar a torçar-se les coses. Primer va petar el martinet i la visita a les instal·lacions es va quedar sense la demostració de com es convertia el mineral de ferro en lingots, sense dubte el ganxo de la visita perquè a tot el Pirineu només hi ha tres fargues on es pugui assistir a un espectacle com aquest, i les altres dues estan al País Basc. Això era l'estiu del 2023, i el martinet no es va reparar aleshores per la impossibilitat de trobar un fuster capaç de tornar-lo a la vida. Tot i així, es va decidir mantenir oberta la Farga, amb la vista reduïda a l'audiovisual i a les instal·lacions, però sense demostració. Fins que unes filtracions van deixar també l'audiovisual fora de combat.
Era la tardor del 2024. La Farga Rossell tenia definitivament la negra –o afloraven finalment les xacres d'un manteniment deficient amb dos decennis de vida a les espatlles– i el ministeri, ara sí, es va plegar a l'evidència va tancar l'equipament. Primer per al públic en general però mantenint les visites sota demanda i a per a les escoles, i al cap d'uns mesos, ni això: es va acabar tancant per seguretat. "Se'ns queia a trossos i no ens la podíem jugar", deia a l'octubre la cap de Museus, Ruth Casabella. La voluntat del departament era "renovar-la completament i retornar-li l'esplendor original", però no s'atrevia a posar-hi data. Doncs ara ja la tenim, ni que sigui aproximada: la Farga Rossell estarà com a mínim dos anys fora de combat, adverteix el director de Cultura, Joan-Marc Joval. Dos anys més, és clar, perquè si es compleixen els terminis i reobre el 2028, haurà estat inoperativa cinc anys, perquè el martinet es va espatllar l'estiu del 2023.
Casabella també havia avisat que la intervenció seria tècnicament complexa i econòmicament costosa. Segons Joval, aquest 2026 s'ha pressupostat una primera partida de 300.000 euros per a una reforma estructural de la farga, pas previ a la renovació del discurs museològic i de la museografia, que haurà d'esperar a l'any que ve i que, per tant, encara no s'ha pressupostat. Es tracta, diu el director de Cultura, d'assegurar la viabilitat de la farga a llarg termini, "tenint en compte la complexitat de la ubicació, al costat del riu i amb les humitats que això comporta, i amb criteris de sostenibilitat que potser no es van considerar quan es va construir l'equipament". És probable, com afirma la mateixa Casabella sense manies, que més que la concepció original de la farga e que hagi jugat aquí´i un paper decisiu és la falta de manteniment. Cal recordar que l'estiu del 2023 no era la primera vegada que el martinet deia prou: la tardor del 2020 ja es va haver de suspendre la demostració, aleshores perquè el soc del masser, l'estructura de fusta que sosté aquest martell gegant, s'havia anat podrint i el martinet picava tort. És haver de canviar tot el soc, la intervenció es va allargar mesos, i el pitjor de tot és que tres anys després va tornar a dir prou. Fins avui. I ara sabem que fins al 2028.
És una mala notícia, sí, però com a mínim tenim un calendari: tres mesos enrere, l'únic que podia dir Casabella era que la farga estaria tancada sine die. Avui sabem que el 2028 reobrirà: "Abans, ho veig complicat", conclou Joval.
Meritxell salva els comptes dels museus
El balanç anual que la Taula de Museus va fer ahir públic feia pampallugues als ulls: 215.000 visitants van desfilar el 2025 pels nostres museus i monuments. Un espectacular increment del 25% respecte dels 172.000 que hi van passar durant el 2024, i gairebé la meitat més que el 2023, quan se'n van registrar 147.000. Però la realitat, com tantes vegades, cal buscar-la a la lletra petita: la part del lleó del notable increment de visitants del 2025 procedeix de l'estirada del santuari de Meritxell, que en tan sols un any ha més que triplicat les entrades i ha passat de 15.600 a 65.000. La causa està perfectament identificada: el santuari obria fins al 2024 només a l'estiu. L'any passat es va decidir obrir-lo tot el curs i recuperar les visites guiades. El resultat ha sigut espectacular... tot i que els 65.000 visitants del 2024 queden encara a anys llum dels 156.000 que s'hi van registrar el 2012, tampoc no fa tant.
L'efecte Meritxell explica els números verds de Museus i Monuments. Però cal afegir en honor a la veritat que el departament ha hagut de fer front aquest curs a dues baixes importants: com ja hem vist, la Farga Rossell va estar tot l'any fora de combat, però és que Casa de la Vall, habitualment el més visitat dels nostres museus, també va tancar per reformes entre abril i desembre. El Museu de l'Automòbil tampoc va estar operatiu entre agost i desembre –recordin que es va haver de retirar amiant d'alguns dels cotxes de la col·lecció. Si no hagués sigut per aquestes dues incidències, i descomptat Meritxell, el balanç hauria sigut similar o fins i tot lleugerament superior al del 2024, especula Joval.
En qualsevol cas, el museu que més va créixer en números absoluts va ser la Casa d'Areny-Plandolit, que salta dels 15.600 als 18.600 visitants: un 20% més que el 2024. Joval ho atribueix directament al ganxo de les activitats que s'hi programen. El CAEE, que guanya 2.000 entrades –de 14.900 a 17.100– i el Museu de la Miniatura, que passa de 8.900 a 11.900, també han estirat cap amunt el balanç. L'Espai Columba ha perdut un miler de visitants, d'11.100 a 10.100, però tenia difícil, per no dir impossible, igualar els resultats del 2024, quan hi va ingressar els frescos de Sant Esteve, pugen Cal Pal, l'Era del Raser, el Thyssen, el BiciLab i el Museu del Còmic, i punxa el Museu de l'Electricitat, que perd 5.000 de les 14.000 entrades del 2024.
