Diari digital d'Andorra Bondia
El poeta massanenc, que ahir posava a la plaça del Poble, presentarà el nou volum a final de mes.
El poeta massanenc, que ahir posava a la plaça del Poble, presentarà el nou volum a final de mes.

La fera domada parla català


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Facundo Santana

Nacho Mayo s’estrena amb ‘Poemes de Sispony. Poeta confinat’, volum exploratori que tasta la poesia domèstica i contemplativa.

Està malament dir-ho, però ara fa quatre anys els ho vam advertir des d’aquest racó de diari: parin atenció a Nacho Mayo. El poeta massanenc acabava de publicar Heterotèrmia, una autèntica epifania, perquè no s’assemblava en res al que estàvem acostumats en aquests paratges literaris. La seva era una poesia d’estirp urbana i amb tirada pel malditisme, farcida de bars, sexe i alcohol, amb un sensacional gust per les referències més o menys culturalistes –viatges, pel·lícules, escriptors, bandes–, que de tant en tant relliscava cap a la denúncia social amb estirabot polític i que, en fi, hauria pogut perfectament passar per un poeta d’extraradi.

El cas és que Mayo (Cadis, 1967) és veí de Sispony, i ara reincideix amb un volum en realitat doble com s’intueix ja des del títol, que suposa el seu debut en català i que Anem ha tingut el coratge de publicar, perquè publicar avui un llibre de poesia és en ell mateix un acte de militància. Poc menys que una heroïcitat. I en aquest cas, a més, un salt mortal perquè no oblidem que Mayo és un andalús de Cadis, com salta a la vista quan el sentim parlar, i el castellà havia sigut des de sempre i fins ara la seva llengua literària.

Si tenen el bon gust de fullejar Poemes de Sispony. Poeta confinat el primer que els cridarà l’atenció és que l’edat i potser la vida matrimonial semblen haver domesticat el poeta quasi punk que ens havia sorprès un lustre enrere. Ell mateix ho admet: “Per  primera vegada a la vida tinc estabilitat, tranquil·litat. No surto de nits, camino moltíssim, faig muntanya, així que és normal, suposo, que això es reflecteixi en la meva poesia”. El que ha passat, diu, és que per traslladar aquesta nova etapa al paper ha acabat triant el català i el resultat és un volum de ressonàncies bucòliques i que, no pot ser casualitat, prorroga Manel Gibert. El castellà, insisteix, el deixa per al seu altre jo poètic, el radical, per no dir incendiari, que s’indigna amb la precarietat, la immigració, la marginació i la injustícia. Motius no li’n faltaran. Un altre jo que ha escrit en paral·lel a Poemes de Sispony un poemari que potser aviat deixa de ser inèdit. El desdoblament pot semblar pintoresc, però ell el compara a la doble vida de Fito Cabrales, la hard de Platero y Tú i la més clàssica de Fito & Fittipaldis. I el més difícil, diu, ha sigut aconseguir un català “que no soni pobre, bàsic, infantil”. Passin i jutgin.

El llibre són en realitat dos. Poemes de Sispony és com augura el títol un recull contemplatiu, que canta la felicitat domèstica, d’una felicitat amb epicentre a Sispony, exemple que de vegades no cal anar a l’altra punta del món per ser feliç: “Tan de bo tots/ els tebis matins de dissabte/ fossin com aquest.” Hi ha encara alguna menció a les urgències del sexe (Molí dels fanals, amb aquest astut ús de referències geogràfiques), reminiscències del Mayo que coneixíem (“Què hem de fer,/ si em vam donar per impossible/ a la més remota secció/ d’últimes oportunitats”, a Curri tailandès) i sobretot, sobretot, la celebració de l’amor conjugal –tècnicament, preconjugal– a la manera de Miguel d’Ors (“A veure on, sinó,/ a quin lloc la pobra/ aniria a trobar/ una bossa d’aigua calenta/ de cent litres i escaig”). Frega en alguna ocasió la mel ensucrada (“No hi ha més agradable/ oficina de correus/ que aquella on resideix/ la teva bústia de l’amor”), però aquest és un pecat que se li pot perdonar a tot poeta recién casado –diguin-li a Juan Ramon– i de seguida ho arregla amb un poema de bar estil Iribarren (Diferent)

La segona part del volum és exactament el que promet el títol, Poeta confinat. A diferència de la primera, llargament covada, aquest el va escriure a raig i té el que en podríem dir un valor testimonial, perquè per les seves pàgines hi desfilen episodis (la mascareta obligatòria, la punxada a l’Stop Lab, el primer desconfinament en dies alterns) que en uns anys ens semblaran probablement marcians. El millor, però, és quan divaga, posem que a Viatge des del sofà o, sobretot, a Una roca al camí, quan imagina que en una pedra humida i coberta de molsa camí del cementiri de Sispony hi podria haver estat clavada Excalibur. Ohhh!

Un sol vers, en fi, salva tot un llibre de poemes. De fet, tota una vida fent de poeta. I aquest debut de Mayo  en té uns quants, de versos memorables. Ja ho veuran.

Andorra
la Massana
Sispony
Mayo
Iribarren
Poemes de Sispony
Poeta confinat
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic