Les ‘Memòries’ de Gabriel Fernández lideren un rànquing que completen Ginestà, Pastor, Morell i el duet Corominas-Planes.
No les tenien totes, els llibreters, amb aquest Sant Jordi. El calendari, en plenes vacances escolars, no augurava res de bo, el record recent de l’edició del 2017 no convidava precisament a l’optimisme –és clar que llavors va caure en diumenge, per acabar-ho d’adobar– i la meteorologia els va tenir amb l’ai al cor fins a l’últim moment. Amb la broma pesada que va acabar plovent. No ho havia fet els últims dies, i ho va haver de fer ahir, quina casualitat. I per partida doble, al migdia i a la tarda. Poc, però suficient per fer la guitza. Les expectatives eren per això mateix tan fluixetes, coincideixen Anna Riberaygua (La Puça), Pamela Méndez (Idees) i Antonio Molina (FNAC), que a l’hora de fer balanç tots van coincidir que ha sigut un Sant Jordi molt millor de l’esperat. No van repetir les vendes de l’any passat, on tots els elements es van conjuminar per deparar la millor diada dels últims temps, però el regust final és francament positiu.
I en això, anem per feina, hi va tenir molt a veure la ficció local, que continua la bona ratxa dels últims Sant Jordis. És veritat que el rànquing nacional el va encapçalar Gabriel Fernández amb les Memòries d’un community manager, aquest suculent periple per les interioritats del MoraBanc amb què l’autor torna a les llistes dels més venuts, que ja coneixia de Tu estàs sonat i de les successives edicions de El joc que estimem. Però atenció a l’estupenda salut que gasta la nostra ficció. La sorpresa, si es pot dir així, corre aquest any de compte d’Albert Ginestà, que s’estrenava amb els relats d’[I.Reals], que va ser un dels últims a presentar la criatura en societat –es va fer esperar fins la setmana passada– i que s’ha enfilat fins a la segona posició d’un rànquing en què –matisa Riberaygua– “les diferències són mínimes i l’ordre podria ser perfectament l’invers”.
Tenint això en compte, el Top 5 el completen Morir a cavall dels vents, amb què Llorenç Planes i el lauredià Jordi Corominas estrenen la sèrie negra d’Editorial Andorra i que explota el ric filó de gènere que l’any passat van tocar amb èxit considerable Ludmilla Lacueva (Mort sota zero) i Núria Gras (Paradís d’ombres); la reedició de butxaca del Borís I, rei d’Andorra d’Antoni Morell, quina estupenda notícia, i Ossos i cendres, el retorn a la novel·la de Robert Pastor després de quatre decennis. Vaja, que més que retorn quasi l’hauríem de considerar un debut: un quest sobre el destí de tres dels homes de la seva família política als quals la guerra va portar a la fossa comuna, a Mauthausen i a l’exili francès. Glups.
Fins aquí, el rànquing més o menys oficial en què coincideixen aproximadament els llibreters. Després venen els matisos: A Idees va funcionar especialment bé, diu Méndez, Rutes de novel·la, la guia literària escrita per Roser Porta i fotografiada per Tony Lara. A l’FNAC, en canvi, es van colar en posició destacada El andorrano i la seva seqüela, Y la luz llegó a Andorra, les dues novel·les amb què Joaquín Abad ha explotat literàriament la via Reporter, amb tendència al groc sensacionalista, així com Vides de muntanya, el retrat que la fotògrafa Natàlia Montané ha fet dels nostres últims pagesos i ramaders.
Pel que fa al rànquing internacional, s’ha demostrat una vegada més que a l’hora de llegir, si és que Sant Jordi té encara alguna cosa a veure amb la lectura, els nostres gustos són calcats als dels nostres veïns de baix: els dos primers llocs se’ls reparteixen Rafael Nadal (El fill de l’italià) i Albert Espinosa, un clàssic de Sant Jordi (El millor d’anar és tornar), seguits de Javier Castillo, un best-seller que ha estat avisant des de feia setmanes (Todo lo que sucedió con Miranda Huff), Jordi Cabré, per posar-hi una noteta de qualitat (Digues un desig), podríem dir que ex aequo amb Sílvia Soler (El fibló), i atenció, el boom processista, convertit definitivament en subgènere (i negoci editorial) amb dos títols destacats: Contes des de la presó, d’Oriol Junqueras, i Tres dies a la presó, de Jordi Cuixart.
Doncs precisament Contes des de la presó és un dels llibres que va comprar ahir Jordi Cinca, “més que per simpatia, per conèixer de primera mà aquesta experiència tan bèstia per què ha passat l’autor”, deia l’encara ministre en funcions. Val a dir que a Antoni Martí, més clàssic i més local –es va decantar per Borís I i per Remuntant el Segre, de l’ambaixador Ros– no li va acabar de fer gràcia, aquesta escapadeta groga de Cinca. Com a mínim, que ho digués públicament. Olga Gelabert també va optar pel producte local –Morir a cavall dels vents i La imatge d’un país a través de la seva literatura, de Vicenç Villatoro– amb l’últim best-seller de María Dueñas (Las hijas del capitán), al revés que Pere López, a qui se li veu el llautó socialdemòcrata: Manual de resistencia, de Pedro Sánchez; Ernest Lluch, biografia d’un intel·lectual agitador, de Joan Esculies, i l’últim d’Haruki Murakami (La muerte del comendador).
Acabarem aquesta breu escapadeta política amb Xavier Espot, que difícilment tindrà temps de llegir els tres llibres que va comprar ahir (Muralles medievals i guerres de setge, de Francesc Badia; Speciarium, de Caz Hildebrand, i Borís I, que es veu, aix, que tampoc no ha llegit). El president dels liberals, Jordi Gallardo, va combinar sabor local (Memòries d’un community manager) amb ficció de consum (La ciudad del fuego, de Kate Mosse) i la divulgació amb pedigrí (21 lliçons per al segle XXI, de Yuval Noah Harari), i la cònsol de la capital, Conxita Marsol, no es va complicar la vida: Borís I, Morir a cavall dels vents i Encadenats, el volum de relats inspirat en l’exposició del Thyssen, Femina Feminae, escrit pels alumnes de l’escola andorrana de la capital.