Diari digital d'Andorra Bondia
La màscara antigàs i l’obús d’artilleria, tots dos d’origen desconegut, i dues de les peces més enigmàtiques de la col·lecció.
La màscara antigàs i l’obús d’artilleria, tots dos d’origen desconegut, i dues de les peces més enigmàtiques de la col·lecció.
Els tres pianos, inclòs el de mitja cua de Radio Andorra, que es conserven a les col·leccions de Patrimoni.
Els tres pianos, inclòs el de mitja cua de Radio Andorra, que es conserven a les col·leccions de Patrimoni.

La finestra dels tresors


Escrit per: 
Redacció / Foto: Servei de Patrimoni

Un braçalet de variscita exhumat al jaciment neolític de la Feixa del Moro; la col·lecció d’arpons datats posem que fa uns 9.000 anys procedents de la Balma de la Margineda; el passador d’un cinturó militar tardoromà recuperat al Roc d’Enclar; la lipsanoteca medieval de Sant Serni de Nagol de què avui parla Quim Varela a les pàgines d’opinió del BonDia; el Fargo del 1945 rescatat fa tres anys a Fontaneda per Velles Cases; el garrot vil de Casa de la Vall amb què es va executar un únic reu, el canillenc Joan Mandicó, el 1860; un estoig per a màscara antigàs i un obús d’artilleria de la primera meitat del segle XX de procedència desconeguda; el piano de mitja cua Érard, datat entre el 1850 i el 1875, que formava part de l’estudi central de Radio Andorra al Roc de les Anelletes...

Podríem, en fi, omplir el que resta d’article llistant les 1.547 entrades de la primera fase de l’inventari de béns mobles que Patrimoni va penjar ahir al web. Vagin a la plataforma digital (https://andorra.zetcom.net/ca/) i accediran a un autèntic tresor patrimonial, un oceà de miler i mig de peces datades entre el mesolític de la Balma de la Margineda, d’on procedeixen els vestigis humans més antics del nostre país, i els nostres dies. Són un tastet, una mínima part de les colossals col·leccions que custodia el servei de Patrimoni, 21.802 referències –no necessàriament objectes, perquè hi ha fitxes que corresponen a sèries– que s’aniran abocant els pròxims mesos a l’aplicació.

Com és natural, Mercè Pujol i Mercedes Campos, que són les ànimes d’aquest projecte monumental i sense precedents entre nosaltres, estaven ahir exultants en la presentació de la criatura, que comença tot just ara a caminar i que, prometen, anirà creixent en paral·lel a l’inventari, fins ara una mena d’arcà a l’abast només dels iniciats i en endavant una eina a disposició d’historiadors, investigadors, diletants i ciutadans interessats en les andròmines i els papers vells. 

L’aplicació és realment senzilla, de fàcil orientació i summament intuïtiva. De moment, diu Pujol, s’hi ha penjat una selecció amb els elements més significatius de les 46 col·leccions que es conserven a Patrimoni, amb especial atenció a l’arqueològic i als de Casa Rossell, Casa d’Areny-Plandolit. Casa Rull, Radio Andorra, Tabac, Col·lecció Vilanova, Santuari de Meritxell i roba litúrgica. S’hi pot navegar a partir de la pàgina principal, que presenta sis carpetes generals –Arqueologia, Paleontologia i Numismàtica; Art i arts gràfiques; Ciència i tècnica; Instruments musicals, Miscel·lània, és a dir, el que no té cabuda en cap de les altres quatre carpetes, i Exposicions virtuals, que s’aniran renovant de forma periòdica i que s’estrena amb un  curiosíssim periple pels vanos de Casa Rossell. N’hi ha 35, entre finals del XVIII i la primera meitat del XX, de seda, paper, carei, vitel·la i cabritilla... Un univers amb tota seguretat inèdit per al lector. Les 46 col·leccions, de la seva banda, es poden explorar a partir de la tipologia, la classificació i la cronologia. És un autèntic festí en què el més recomanable és deixar-se endur per la intuïció, punxar una col·lecció, una cronologia o una tipologia amb què sentim especial afinitat i a partir d’aquí anar encadenant. Els volaran les hores perquè cada fitxa inclou títol, nom, autor, col·lecció o jaciment de procedència, datació, material, dimensions i descripció, i és facilíssim perdre el món de vista. 

Que no decaigui
Però com que Campos s’hi ha deixat la vista coneix les col·leccions de Patrimoni com probablement ningú més –Pujol de banda– deixem que exerceixi ella de cicerone en aquesta primera singladura. Per ella, algunes de les peces clau que han sortit ara per primera vegada a la llum són les creus espinoses, n’hi ha quatre, totes medievals, però la joia de la corona és la de Sant Serni de Nagol; el monument de Setmana Santa de Sant Iscle i Santa Victòria, il·lustrat per Josep Oromí, el capçal de la capella de Sant Ermengol que servia de respatller a la cadira del bisbe Iglesias, i la Mare de Déu del Remei de Sant Climent de Pal, inclosa una espectacular sèrie de radiografies que permeten veure l’interior d’una verge.

Però no deixi que se l’expliquin. Ho té a un clic de distància i és com una finestra oberta al dipòsit de l’Avançadet. Una porta a l’habitació del tresor. Això acaba de començar, perquè falten encara 20.000 referències per entrar. I el pròxim objectiu és fer el mateix però amb els béns immobles, avui castigats a un inventari virtual estrictament rudimentari. El repte hauria de ser que tot l’entusiasme, tota la feina i tot el talent que s’ha invertit en aquesta eina no acabi esllanguint-se com lamentablement ha passat amb l’Arxiu en línia del Nacional i amb el portal Terra de bruixes, que es van presentar amb similar desplegament i que s’han acabat fossilitzant fins a fer-se pràcticament invisibles.

La finestra dels tresors

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte