Si la primavera començava als anys 80 i 90, no recordo ja si als 2000, quan ho ordenava El Corte Inglés a la televisió, el curs editorial comença entre nosaltres el primer cap de setmana de setembre, que històricament s’ha reservat a la Fira del Llibre del Pirineu.  Va néixer quasi com una ocurrència per dinamitzar la perifèria llibresca, aquesta edició celebra el 30è aniversari, i ho celebra amb un detall important: obrirà ja la tarda de divendres, i no el matí de dissabte com fins ara, així que hi haurà pròpiament fira des del 3 de setembre. Això està bé. Com ho està el múscul que exhibeix:  28 parades, 33 editorials i 55 presentacions, trinco tranco.

Atenció a la presència andosina: una quarta part dels segells (8), i una cinquena part dels autors. No està malament si tenim en compte que fa tres lustres, per no remuntar-nos a la prehistòria, hi érem literalment testimonials. L’any passat parlàvem de desembarcament andosí, i aquest no serà menys. És com ha de ser, perquè –no ens cansarem de dir-ho– vivim un moment dolç de les lletres andosines. S’escriu molt, es publica fins i tot més, i de la quantitat en surt per decantació la qualitat. Per Organyà desfilaran aquest curs Tafetans de justícia, de Sergi Mas, la seva obra (quasi) pòstuma, però també Toni Caus (14 d’abril), Joan Peruga (El museu de l’elefant), Pilar Burgués (Ametlles torrades) i Nil Forcada (Teoria del ridícul), i s’hi presentaran tres novetats absolutes que arribaran a les llibreries just abans de la fira: l’antologia Vampirs, que publica Medusa, amb relats de Txema Díaz-Torrent, Eva Arasa, Laura Tomàs, Alan Ward i Laura Casanovas, entre d’altres; Friccions, el nou recull de contes d’Iñaki Rubio, també a Medusa; i Avui per tu, demà per mi, el debut de Susana Ginesta a la novel·la (Anem). La nòmina nostrada la completen Tony Lara (Passos perduts), Àlex Terés (Principat blaugrana), Maria Cucurull (Coca masegada), Fabiola Sofia Masegosa  (El  rebost i altres malsons) i Marta C. Auñón (El manuscrit i Operació Reto).

Què hi hem d’entendre, avui, per perifèria cultural, es demanava ahir el director de Cultura, Joan Marc Joval. Qui decideix avui què és i què no és perifèric? Es pot sostenir que el Pirineu ho és, avui? Vegem-ho. Perquè el millor de tot és que no hi són tots els que hi podrien estar. De fet, no hi són tots els que hi haurien d’estar. M’asseguren des de l’organització que són les editorials les que proposen els autors que presentaran a la fira. M’ho crec. Però si la fira és pirinenca i hi estan convidades llibreries i segells del país, no s’acaba d’entendre per què a Organyà no hi tenen cabuda autors de casa que han tingut la desgràcia (?) de publicar amb editorials de fora. Aquest any hi ha com a mínim dues absències clamoroses:  com s’explica que una obra consagrada al Cadí escrita per un tal Albert Villaró no tingui cabuda al cartell d’Organyà, encara que l’hagi publicat una editorial amb seu a Sant Cugat? Per no parlar de Tot va passar alhora, el debut en el memorialisme de Teresa Colom. El pecat? Que la publica la barcelonina Comanegra. Hi ha res de més provincià? Amb més vocació de perifèria? No és el primer any que es produeix un fenomen Poltergeist com aquest. L’edició passada Organyà es va oblidar de Climent Miró (La Seu d’Urgell desapareguda); de David Gálvez (Proliferen les calandres), d’Iñaki Rubio (Pau de Gósol) i del mateix Villaró (era l’any de Tercer origen). Amb quin rebuscat criteri es pot sostenir que aquests autors no tenen lloc a la Fira del llibre del Pirineu? Algú creu que quedaria desvirtuada per la seva presència?

En fi, que els homiletes d’aquesta edició seran l’escriptora Maria Mercè Roca, que d’altra banda és gironina, no ben bé pirinenca, no sé si m’entenen, i el delegat diocesà de Patrimoni cultural del Bisbat, mossèn Josep Maria Mauri;  i que aquesta edició la taula rodona sobre el català, amb el lema Una llengua que canta, estarà protagonitzada per músics i cantautors, entre d’altres, Roser Puigbò i Marta Roure; i que la música hi tindrà un lloc especial, amb Lo Pau de Ponts la jornada inaugural i Judit Neddermann a la clausura.