Andorra Crea vol ser l’aparador de l’art i la creació nacionals, donar-los a conèixer al ciutadà i sobretot exportar-los.
Diuen que hereta l’esperit de La cultura no s’atura, la iniciativa amb què Govern i comuns van intentar pal·liar la frenada en sec que la pandèmia va imposar al sector cultural (com a tot els altres) i que l’any passat va celebrar una segona edició més per inèrcia que per convicció. Però en realitat s’assemblen com un ou a una castanya. De fet, no tenen res a veure. Afortunadament, podríem afegir-hi. Perquè Andorra Crea, que així es diu la nova criatura que han concebut de nou conjuntament les vuit administracions –i que hagin sigut capaces de fer-ho ja és notícia– té la vocació de convertir-se en un aparador de les arts i la creació nacionals, amb dos objectius entre cella i cella: el primer, donar a conèixer el xup-xup artístic al ciutadà, cosa que aproximadament ja feia La cultura no s’atura i que sobretot continuen fent iniciatives com el Jambo, avui consolidadíssim, el nou Scenic Arts de Canillo i, a la seva manera, Ull Nu, la temporada d’òpera i el cicle anual de la Jocand.
L’autèntica novetat és la voluntat oberta de convertir el festival en una fira on els programadors, els nacionals, però sobretot els estrangers, puguin conèixer de primeríssima mà i in situ el que es cou artísticament a casa nostra. Per visualitzar-ho una mica més: el que al circuit català representen per a les arts escèniques la fira de Tàrrega; per a la música, el Mercat de Música Viva de Vic; el Trapezi de Reus, per a totes les disciplines relacionades amb el circ, i per a les propostes més folklòriques o tradicionals, la Fira Mediterrània de Manresa. Amb la diferència en absolut menor que aquí no tindrem quatre fires especialitzades, sinó una que exercirà de contenidor de totes les disciplines artístiques.
Però ara no ens posarem llepafils perquè no teníem res que s’hi assemblés ni remotament. La idea del ministeri és fomentar la internacionalització dels nostres artistes i creadors, una de les consignes (i una de les més òbvies, però aquesta és una altra qüestió) emanades del Pla Estratègic de la Cultura: per aquest mateix motiu, Andorra Crea es dirigirà principalíssimament als artistes i a les obres que tinguin una clara intenció professional. No caldrà en aquesta primera edició –perquè Andorra Crea neix amb la molt saludable intenció de quedar-se– donar-se d’alta al registre que preveu l’Estatut de l’artista des d’ahir en vigor, però a les següents, sí, i la professionalitat (o la voluntat de ser-ho) serà un dels criteris que es tindran en compte a l’hora de seleccionar les propostes que accediran al cartell definitiu.
Un cap de setmana
La nova fira, en fi, s’allunya de La cultura no s’atura en el calendari, perquè en lloc de distribuir-se –i diluir-se– al llarg de tot un trimestre, es concentrarà en un sol cap de setmana, el del 29 de setembre a l’1 d’octubre. En conservarà, això sí, la vocació descentralitzadora, perquè hi participen els set comuns i, per tant, a cada parròquia s’hi programaran activitats. Andorra Crea està obert a totes les disciplines artístiques (música, pintura, literatura, teatre, videoart, circ, escultura, poesia, dansa, màgia i les que hi vulguin o hi puguin afegir) amb l’únic requisit que siguin noves o recents (preferiblement, estrenes o creades durant l’any en curs) i pròximament s’obriran les convocatòries per seleccionar els curadors que s’encarregaran de concretar la programació, i els projectes que pretenguin formar-ne part. Totes les activitats seran degudament remunerades amb el corresponent caixet, s’analitzarà si és possible involucrar-se en la producció, i se’n programaran tantes com ho permeti el pressupost, que ara mateix s’enfila a 127.000 euros aportats pel Govern (80.000), comuns (6.000 cadascun) i Andorra Banking (5.000). Aquesta és també una de les principals diferències de l’Andorra Crea amb les fires de Tàrrega, Vic i Manresa, que disposen de pressupostos en alguns casos milionaris.
S’entén l’optimisme ambiental que es respirava ahir al ministeri, perquè Andorra Crea omplirà un buit que començava a ser clamorós, el de la promoció exterior de la nostra creació, i que amb prou feines cobreixen iniciatives benintencionades però d’utilitat dubtosa com ara portar una banda a Vic o un grup de teatre a Tàrrega. En endavant serà el ministeri el que anirà a buscar els programadors per portar-los a la fira i que vegin el que els nostres artistes tenen per oferir-los. Com Mahoma amb les muntanyes, però al revés.
És una opció que valia la pena explorar i que, el millor de tot, tindrà l’any que ve continuïtat. Caldrà veure com conviu amb els festivals que l’han precedit i que tenen objectius molt similars, Jambo, Scenic, Ull Nu..., perquè no s’acabin fent la guitza els uns als altres. I també caldrà comprovar si la llavor de La cultura no s’atura continua creixent i Govern i comuns acaben coordinant les respectives agendes culturals més enllà d’Andorra Crea, no ja per impulsar programacions conjuntes com per no contraprogramar-se voluntàriament o, encara pitjor, per pura deixadesa.
