Poques coses resulten més tristes per a algú que considera les llibreries com la seva segona casa que anunciar el tancament d’una. Ens va passar amb la Casa del Llibre, deu fer quinze anys. Just després de la pandèmia va ser el torn de La Puça, que per poc no va bufar les 40 espelmes. I ara li ha arribat el moment a la Llibreria Francesa. Com a mínim, al local que des del 2010 ocupava a l’avinguda Carlemany d’Escaldes, ben bé al  costat del CAEE, i on s’havia mudat procedent des del carrer Riberaygua de la capital, on el meu amic Jean, Jean Alexandre (París, 1944), va obrir el 1994 la primera Llibreria Francesa d’Andorra. Si passen aquests dies per Escaldes el veuran tancat. Va abaixar definitivament la persiana el 15 de juny i no tornarà a obrir. Com a mínim a Carlemany.

Diu que busca un local nou però ara a la capital,  perquè no s’imagina fent una altra cosa “i molt menys assegut al sofà mirant la tele”. S’entén, perquè són quasi tres decennis rere el taulell i els llibres, com sap qualsevol que els hagi tastat, t’agafen de la mà i ja no et deixen mai més: passen els amics, passen les dones, passen les ciutats i passen les cases, però ells sempre t’acompanyen. I això que el Jean no és ni ha sigut mai un lector consumat. No té cap local tancat ni s’ha posat data per reobrir, però és relativament optimista: a la tornada de les vacances d’estiu és un termini raonable, diu, perquè una vegada decidit on, caldrà traslladar-hi els més de 10.000 llibres que, calcula, constitueixen el fons de la botiga, sense dubte –i amb el permís de la Moby Dick– el major assortiment de llibres en francès d’aquest país nostre: “I no t’oblidis que tinc 80 anys”. En fi, que no llença la tovallola però la Llibreria Francesa juga com si diguéssim al descompte.

Tanca perquè les coses no han tornat a ser (comercialment) el que eren des de la pandèmia i perquè la situació, lluny de millorar, s’ha anat agreujant els últims dos anys. Per fer-nos-en una idea, diu, “si fins ara podíem vendre un centenar de quaderns escolars en la temporada d’estiu, aquest curs no n’hem venut cap. Ni un. I el que ha passat amb el còmic també és simptomàtic: un any normalet podien sortir mig centenar d’àlbums d’Astèrix. Aquest any, cap”.

La pandèmia, insisteix, va marcar l’inici d’aquesta inquietant deriva, però la invasió d’Ucraïna, la crisi dels lloguers i ara la guerra de Gaza han sigut el cop de gràcia. “La gent té por de gastar, i sembla que si s’ha de retallar, el més fàcil és començar pels llibres”. El resultat és que l’afluència de clients és la més baixa de la història de llibreria.

Avui pot semblar mentida perquè tenim l’FNAC i sobretot la Moby Dick, però quan el meu amic Jean va obrir la botiga no n’hi havia entre nosaltres cap d’especialitzada en el llibre francès: “M’ho va fer veure una professora de l’Institut Francès de Barcelona. A l’època, devia ser cap al 1994, em dedicava a comercialitzar enciclopèdies de Larousse i d’Hachette. Resulta que les venia un 30% més barates que la llibreria francesa. El raonament va ser: si a Barcelona, on només hi havia una escola, vendre llibres en francès era viable, com no ho havia de ser a Andorra, amb set escoles i el Lycée? I m’hi vaig llençar”. Aquella aventura llibresca i visionària ha durat quasi tres decennis, amb una primera etapa especialment  pròspera a Riberaygua que va semblar definitivament encarrilada quan es va mudar a dalt de tot de Carlemany, “el somni de qualsevol comerç”.

La realitat no ha sigut exactament com s’esperava, sobretot aquests últims temps, i les obres del nou aparcament comunal de l’església, just al davant, tampoc han posat les coses fàcils. Però el Jean es reinventarà com ha fet unes quantes vegades a la vida. Pensin que va néixer el gener del 1944 al París ocupat pels nazis, detall que no pot ser gratuït i que ha de marcar caràcter. Es va formar en el ram de l’electrònica, al qual va consagrar el primer tram de la seva trajectòria laboral. Entre el 1972 i el 1982 va viure a Madrid, exercint primer el seu ofici i després reciclant-se com a pelleter. I quan la cosa va anar de baixa, va veure la llum a Andorra: “Tornar a França no era una opció, havia guanyat Mitterrand i no en volia saber res. Vaig passar per aquí de casualitat, anava cap a Lyon. Faltaven quinze dies per Nadal i a la zona de Pyrénées hi havia riuades i riuades de turistes carregats de bosses. I un botiguer que havia conegut va i em diu: ‘Juan, por la noche me duelen los dedos, de contar billetes’. I ho vaig tenir clar”.

El primer negoci que va obrir va ser la pelleteria Joan Alexandre a les galeries Aconcagua de la capital. Quan les pells van passar de moda, es  va posar a vendre enciclopèdies, i la resta d’aquesta història ja els l’hem explicat. Els best-sellers indiscutibles d’aquests 30 anys de llibreria, atenció, han sigut Marc Lévy, Guillaume Musso i, és clar, Asterix, i el millor client –oh, sorpresa– el lector andorrà, per davant fins i tot del francès. Coses de la vida.
Si volen insuflar una mica d’aire en aquest local històric, la Llibreria Francesa salda les existències amb uns descomptes demolidors: un 50% els llibres de fons, i un 30% les novetats. I tenen 10.000 referències on escollir. Jo de vostès no m’ho perdria. I bonne chance, Jean.