"És un llibre per reflexionar", va apuntar Caroline Chemarin abans d'advertir que a la solapa del llibre faltaven més premis a banda del Prix du premier roman, Prix des Inrockuptibles du premier roman i el Prix du roman France Télévisions. En tot cas, "premis concedits per persones i entitats ben diferents", en opinió de Chemarin.
Larrea va explicar que "he escrit el llibre per respondre a les meves preguntes", que són moltes, per tal de reconstruir el trencaclosques de la seva vida familiar. Tot per retre un homenatge al seus pares: dos infants abandonats i donats en adopció que es troben de joves i emigren a França. La seva filla, l'autora, també és adoptada mitjançant una xarxa il·legal al País Basc. És una història d'orfes, mentides i paternitat enganyosa. De tauromàquia, incest, avortaments, alcoholisme i recerca d'un mateix.
Un còctel que ha desembocat en un llibre dens. "Soc espanyola però vaig créixer a França amb uns pares analfabets que van fugir de la misèria del franquisme", va recordar.
Larrea va patir una infància molt dura, on no es parlava de la misèria, ni de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), un motiu que va motivar-la a dedicar-se a la realització de curtmetratges i l'afició al tarot en versió d'Alejandro Jodorowsky, que el veia com un art sagrat, un mapa de l'inconscient i una eina terapèutica per a la veritat, i no com un joc comercial. Les cartes revelen que el seu pare no és el seu pare i la seva mare no és la seva mare.
Un argument novel·lesc en un llibre que l'escriptora defineix com un bumerang "que el llances i sempre torna al llançador", o com el Mag d'Oz. "El projecte era fer una enquesta biològica per traçar el recorregut de Julián i de Victoria".
La gran pregunta era com va ser possible que tres orfes espanyols podien formar una família a França als anys vuitanta del segle passat. "Ha estat una tasca gairebé arqueològica", va apuntar.
La història comença a Espanya, amb dos naixements i dos abandonaments. El juny del 1943, una prostituta obesa de Bilbao dona a llum un nen, que confia als jesuïtes. Una mica més tard, a Galícia, una dona pareix una nena i la deixa amb les monges d’un convent.
Torna a buscar-la deu anys després. La criatura és tan bonica com el diable, mai l’estimarà. El nen és en Julián La nena, Victoria. "Van travessar la misèria del segle vint, són dos herois", va reconèixer. Un cop imprès el llibre el va deixar llegir a la Victoria. El llibre tindrà una versió cinematogràfica prevista per a l'any 2027 i el realitzarà la mateixa escriptora, que ja n'ha fet un primer guió. D'entrada el títol de la pel·lícula serà el mateix que el llibre.
Abans de la cita a la llibreria, Maria Larrea va mantenir una trobada amb els alumnes del Lycée Comte de Foix que va ser impulsada per Nathalie Saurat. La gent de Bilbao va fer el ple a la Moby Dick, i el llibre és dur però tota una troballa.