Printz exhuma la peripècia de Concepció Chiroy, que va treballar a l’estació entre 1939 i 1980.

Mesos enrere ja va reconstruir la trajectòria de Paul Cousse (Tolosa, 1902-Madrid, 1996), el tècnic que es va encarregar del manteniment de les instal·lacions de l’estació del roc del Pui des del primeríssim dia que van començar les emissions el 8 d’agost del 1939, fins que el Consell General va ordenar-ne la clausura i per assegurar-se que la seva voluntat sobirana es complia va tallar el corrent elèctric de l’estació: Cousse va ser l’home que va apagar literalment els llums de Radio Andorra, el febrer del 1982. Doncs a Cousse, que es va instal·lar amb la seva família al roc del Puy i hi va viure quatre decennis, quatre, li ha sortit competència: Concepció Chiroy (Arcabell, 1901-Encamp, 1982), que hi va exercir com a majordoma –femme de menage, en diu Printz– gairebé una eternitat.

Un personatge que havia deixat escassa, per no dir nul·la petja en la documentació, però que se li va aparèixer a Printz de propina: la senyora Concepció és la dona apareixia de refiló en una fotografia datada l’estiu del 1977 que François Chevalier, a l’època speaker de Radio Andorra, li va fer arribar. Qui era aquella padrina que semblava passejar per l’estació d’Encamp com qui pul·lula per casa seva? Madame Cousse, potser? Doncs no. Jean-Louis Marquet, antic director de l’estació, el va posar sobre la pista de Concepció Coll, i Patrick Obrelli, que als anys 70 hi va exercir com a locutor i que  es va acabar casant amb la neta de la senyora Concepció, li’n va explicar la història, que ja està disponible als monumentals arxius del portal Aquí Radio Andorra. 

El cas és que la senyora Concepció i els seus tres fills es van plantar a Encamp a finals de la Guerra Civil, que immediatament es va enrolar a l’estació, aleshores nova de trinca, i que s’hi va quedar tota la vida, perquè va morir tan sols un anys després de la clausura de Radio Andorra. A més d’Obrelli, un fill (André Coll) i un gendre seus (Daniel Maertinet) hi van treballar també com a operadors de so. Era una dona “au caractère entier, decidée et volontaire, intelligente, clairvoyante et à l’humour souvent present”, diu Obrelli, que es va convertir amb els anys en una institució de Radio Andorra i que –ara parla Printz– “va ser junt amb Paul Cousse una de les rarísimes persones que hi va treballar des dels inicis i gairebé fins al final”.