La monografia de Pau Chica, el títol més venut d’una jornada històrica per a les vendes i per a la literatura nacional.
No es recorda un Sant Jordi com el d’avui. Ni per les vendes, ni per l’abundància de títols nacionals en lliça ni pel resultat final d’aquesta mena de competició en què s’ha convertit el dia del llibre, que té poc a veure amb la literatura i en el qual finalment el que compten són les vendes. Doncs bé: aquest Sant Jordi ha batut tots aquests rècords, amb un guanyador destacadíssim i, per ser honestos, inesperat. Andorra i la Guerra Civil espanyola, la monumental monografia de Pau Chica, que no s’ho acabava de creure i que es va enfilar a dalt de tot del rànquing absolut, inclosos els autors estrangers. És veritat que l’any passat 100 coses que has de saber sobre Andorra ja va donar la campanada, però com insisteix José Antonio Molina (FNAC), no amb la contundència incontestable d’Andorra i la Guerra Civil espanyola. I si unes línies més amunt dèiem que havia sigut una relativa sorpresa és perquè es tracta d’un llibre de recerca històrica hard i d’un gruix tan respectable com el preu, adverteix Pamela Méndez (Idees). Però ni això ni allò ni el de més enllà ha sigut un hàndicap perquè el lector s’hi llencés de cap: “Dimecres ja vam veure que ho petaria i vam haver de demanar reposició d’existències. I ha sigut la tònica fins ahir”.
Però el millor de tot és que Chica no està sol. En el Top 3 absolut l’acompanyen Joan Peruga i Txema Díaz-Torrent, que han cantat bingo amb Shanghai Andorra, la biografia novel·lada de l’escaldenca Ursula Simpson. A partir d’aquí comencen a ensenyar la poteta els autors de baix, és veritat –posem-hi Gemma Ruiz (Les nostres mares), Xavier Bosch (32 de març), Carles Porta (Crims)– però sense deixar gaire enrere els següents andosins del rànquing: Noemí Rodríguez (El que mai et vaig dir), Sergi Mas (L’art de musicar la fusta), Marc Pantebre (Parlem de música) i així, fins a la dotzena llarga de novetats que completaven la lleixa de les novetats, entre d’altres, Josep Dallerès (El camí cap a la Constitució), Francina Pons (Moles i molins fariners), Iñaki Rubio (Muertos, ¿quién os ha muerto?) i Robert Pastor (Aquí les penjaven), amb un hoste d’excepció, Andorra desapareguda, el volum amb fotografies antigues dels fons de l’Arxiu recollit per Efadós.
L’optimisme, per no dir-ne eufòria, regnava avui a última hora entre llibreters i editors. Oliver Vergés (Anem, Medusa) parlava obertament d’una jornada “excepcional, increïble, amb molta gent a tot arreu: tothom ha venut molt”. Els motius els tenia clars Haydée Vila (La Trenca): “Que hi hagi tants llibres andorrans al mercat podia semblar d’inici un hàndicap, però en lloc de competència es produeix un efecte crida: si estàs en una cua i veus el del costat amb el llibre d’un altre autor que també firma, és fàcil que acabis enduent-te dos en lloc d’un”. La mateixa eufòria traspuaven Méndez (Idees): “Hem venut més que mai en un Sant Jordi en els quinze anys que portem oberts, i això que era diumenge i tradicionalment no és un bon dia. Però l’any passat la gent es va quedar amb les ganes, ha fet un temps sensacional i han coincidit no només moltes novetats, sinó també d’una qualitat més que notable”.
Àngels Xandri (Editorial Andorra) hi afegia una altra variable que s’ha confabulat per fer d’aquest Sant Jordi una jornada memorable: la coordinació del sector, gràcies a la feina sorda, tenaç, a la fe i també a l’entusiasme de l’Associació d’Editors, que s’ha traduït en una cosa tan senzilla com ajuntar tots els autors perquè firmessin a la mateixa hora al mateix lloc i anar escalonant les sessions, a primera hora a Sant Julià, al migdia a la capital i a la tarda a Escaldes. Pot semblar evident, però mai abans no s’havia fet. I el resultat salta a la vista: veure a la plaça Laurèdia, a la del Poble o a Coprínceps una quinzena d’autors de costat, cadascun amb la seva criatura i amb la seva cua de lectors esperant firma, era un espectacle formidable.
És sabut que l’èxit té molts pares, i el cap de Govern en funcions, Xavier Espot, s'ha atribuït una part de culpa de l’edat de plata que viu el sector editorial i també de l’edat d’or, comencem-ho a dir sense complexos, que viu la nostra literatura. Aquest Sant Jordi s’han recollit els fruits d’anys de feina ben feta, és cert. El repte consisteix ara a mantenir aquest ritme, en quantitat i en qualitat. Esperem a l’any que ve per cantar victòria.