És una veritat universalment reconeguda que quan s'acosten les eleccions generals a les nostres Valls Neutres emergeix com l'au Fènix el mantra del Museu Nacional. S'hi poden jugar un peix que els programes de tots els partits, de tots, l'inclouran com una prioritat inajornable. Ara sí que toca. I que passades les eleccions, l'expedient del Nacional anirà a parar a l'armari on reposen els projectes que s'han anat elaborant des dels anys 90. Exactament el que va passar fa quatre anys, i vuit, i dotze. Però la comèdia ha de continuar.

És cert que el culpable que n'estiguem parlant avui i aquí és el cap de Govern, Xavier Espot, que al Debat d'orientació política es va confessar "penedit" de no haver tancat el conveni de cessió de la parcel·la del Comú de la capital a l'antic aparcament del COEX amb l'aleshores cònsol, Conxita Marsol. Va ser un error de principiant, sí, com es va comprovar quan no precisament contra pronòstic DA va perdre el Comú a les comunals. Lamentar-se'n ara era llançar-se pedres contra la pròpia teulada. I és el que ha aprofitat avui el PS. Susanna Vela li ha retret que intentés derivar la culpa de no tenir encara un espai on aixecar el Nacional cap a l'actual majoria comunal: "Són excuses de mal pagador. Si vol terreny públic a la vall central, en té de ben a la vora: a la nova seu d'Andorra Telecom. No tenia per què prioritzar el Thyssen, que amb tots els respectes és una iniciativa privada. Espavili, senyor Espot, i trobi una parcel·la pública per ubicar-hi un projecte que, d'altra banda, diuen que ja tenen encarrilat però que ningú no ha vist".

El to era obertament bel·ligerant i era evident que la cosa no podia quedar així. I no s'hi ha quedat. La ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha saltat com una molla quan se li ha plantejat la qüestió en la presentació de l'Espai Memòria de Ràdio Andorra. I això que ha començat en termes contemporitzadors: "Totes les administracions hauríem de tancar files al voltant del Nacional". I ha prosseguit amb el tema sense interrompre's: "A diferència d'altres, jo no dic una cosa en privat i una altra en públic. Dic sempre el mateix. I el que penso és que si algun Comú hi hagués estat realment interessat, abans de plantejar qualsevol altre projecte s'hauria preocupat de conèixer en quina fase es trobava el Nacional i quines eren les necessitats".

4.000 metres quadrats
Més clar, l'aigua. Era el Comú de la capital qui, segons la ministra, hauria hagut de prendre la iniciativa i interessar-se per l'equipament abans d'embarcar-se en l'Espai Capital. En lloc d'això, ha dit que tiraria pel dret i que quan el ministeri li plantegés la mena d'equipament en què pensava considerarien si hi encaixava o no.  No hi ha hagut ocasió perquè el cert és que del projecte del Nacional només se'n sap que el ministeri estava treballant en el relat, l'esquelet conceptual que li ha de donar consistència.

Avui n'hem sabut una mica més, i potser a remolc de l'andanada socialdemòcrata, Bonell s'ha sentit obligada a concretar com a mínim la superfície que necessita un projecte com aquest: 4.000 metres quadrats –la meitat, exactament, del recinte multifuncional previst a l'Espai Capital. I la carta als Reis en forma de quadratura del cercle: "Busquem un terreny públic i cèntric, i convidem els comuns, tant de la capital com d'Escaldes-Engordany, que ens facin propostes, que les estudiarem. L'objectiu és que la pròxima legislatura puguem presentar un concurs per aixecar l'edifici i que el museu sigui una realitat en un futur proper".

Ja em poden dir àugur, però amb les eleccions a la cantonada, això és demanar la lluna. Això sí: tothom vol el Museu Nacional. Tothom.