Expectants, fins i tot un xic ansiosos perquè comenci, deuen estar els (futurs) alumnes matriculats a La Seu d’Urgell, una aproximació històrica, curs d’extensió universitària que enguany estrena el centre associat de la Uned a la capital alturgellenca i que dirigirà Carles Gascón. Amb una excel·lent resposta, perquè només fa un parell de dies ‒i a una setmana de l’inici, el dia 16‒ hi havia inscrites 66 persones (47 en la modalitat presencial) i quedava només una desena de places. 

Seran, probablement, els primers interessats en la reedició del volum signat per Javier Salazar, De la Regencia de Urgel al boom turístico (1822-1972). Siglo y medio de historia y literatura en torno a la Seu d’Urgell. Es va publicar per primer cop el 2006, en aquella ocasió en paper, i ara torna a la palestra, però en format digital. Dividit en cinc capítols, el llibre reconstrueix la imatge de l’Alt Urgell, la Seu i Andorra als relats d’alguns viatgers que van recórrer la zona als segles xix i xx; la importància de la ciutat com a enclavament militar i capital eclesiàstica; l’alçament absolutista de 1822, i la constitució i el fracàs de la Regència d’Urgell; la Tercera Guerra Carlista, i el paper que la Seu hi va jugar entre 1874 i 1875; la localitat i la seva comarca observades per tres escriptors cèlebres –Josep Pla, Julián Marías i Josep Maria Espinàs– en el moment en què la societat de consum començava a assentar-se entre nosaltres.

Però l’obra torna millorada en diferents aspectes. El primer que salta a la vista, de caràcter formal: la primera edició es va imprimir amb una tipografia minúscula i costava de llegir-lo, explica Salazar ‒que havia estat també professor associat de la Uned, així com del Joan Brudieu‒, així que ara s’ha optat per una lletra gran que, a banda, és ampliable al dispositiu de lectura. Al·licient gens menyspreable: la descàrrega és gratuïta, des de la secció de biblioteca del web de la Uned.

També hi ha novetats en el contingut, és clar. “Als paràgrafs afegits al pròleg explico que el 2022 vaig participar en un congrés sobre la Regència d’Urgell, en motiu del segon centenari”, cosa que el va portar a ampliar la informació “i em vaig decidir a completar el llibre”.  Així que aquesta segona edició aporta força canvis. “Per exemple, sobre la Seu del segle xix no hi havia bibliografia per a lectors no especialitzats quan vam publicar el llibre per primer cop”. Des d’aleshores s’han publicat algunes coses, entre les quals destaca el treball d’Amadeu Gallart, Per Déu, per la Pàtria i el Rei (Salòria), que recupera les guerres carlines al Pirineu. Tot i que ara, puntualitza Salazar, tampoc és que sigui gaire abundant. 
Sembla fora de dubte que la història de la Seu, comarca i resta del Pirineu concita interès, atès l’èxit que obtenen propostes de divulgació, ja fora de l’àmbit universitari, com els cicles de xerrades que organitzen ens com l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, l’Arxiu Comarcal i l’Espai Ermengol.