Semblava que havia de ser un tràmit rutinari i que la Junta de qualificació, valoració i exportació de béns del patrimoni històric espanyol que ha de donar el vistiplau a l’adquisició dels frescos de Sant Esteve, validaria l’operació a la reunió prevista el 21 de juny. Aquesta era la informació –o vist com han anat les coses, més aviat l’esperança– que quinze dies enrere tenia el ministeri de Cultura. Però per a sorpresa de tots, les coses s’han girat i el conjunt mural no només no formava part de l’ordre del dia d’aquella reunió, sinó que ara mateix no hi ha cap data prevista. Un gerro d’aigua freda, perquè segons el calendari previst una vegada la junta aprovés l’exportació s’activaria la data per executar davant del notari l’opció de compra que es va firmar al febrer, amb un preu global de 2,84 milions d’euros pels dos frescos, inclosos els 137.000 que s’embutxacarà el Govern espanyol en concepte d’impost de transmissions patrimonials.

La intenció inicial és que l’operació es pogués validar immediatament després de l’autorització perquè els frescos arribessin a Andorra a finals de juliol, com a molt tard. Però això era quan tot apuntava que el pas per la junta d’exportació seria un tràmit que es resoldria de forma ràpida. Òbviament no ha sigut ben bé així, i el que cal esperar ara és que la gestió es pugui concretar abans de les vacances d’agost. Recordin, en fi, que l’opció de compra es va firmar el 27 de febrer a Barcelona.

El conjunt mural està format per El bes de Judes, que fa 242 centímetres d’ample per 203 d’alçada, i per La flagel·lació de Crist, que en fa 165 per 203, i va ser arrencat el 1926 de l’absis de l’arxiprestal de Sant Esteve. Formaven part del cicle de la Passió de Sant Esteve, obra cabdal de l’anònim Mestre d’Andorra datada als dos primers decennis del segle XIII. Immediatament després de ser arrencades van passar a mans del col·leccionista català Ròmul Bosch, i són dos dels seus descendents, els germans Juan i Enriqueta, els que han arribat finalment a l’acord amb el Govern.

Recordin també que el 2008, al final de l’era liberal, hi va haver un primer intent d’adquirir els frescos, en una operació que va frustrar el no del Consell General a autoritzar els 3,7 milions que aleshores es van pactar com a preu. 

La Cortinada, també
D’altra banda, Patrimoni treballarà l’any que ve a Sant Martí de la Cortinada amb un projecte d’intervenció i il·luminació arquitectònica que inclou la impermeabilització de la coberta, la solució dels problemes d’humitats i de filtracions –“puntuals”, diu el ministeri–, un “repàs” de la pintura interior, la reforma de la instal·lació elèctrica, l’“adequació” del campanar i la restauració dels béns mobles del temple, així com de les capelles, la sagristia i la sala de l’oli. Una intervenció que, si no és integral, se li assembla molt i que recorda la que ha tingut lloc els últims dos cursos a Sant Joan de Caselles i que va culminar al juny amb la restauració del Crist en estuc del temple.

El resultat és espectacular i forma part del projecte de rehabilitació dels monuments que integren la candidatura a patrimoni mundial dels testimonis materials de la construcció del Coprincipat, que inclou una dotzena de monuments i que la Unesco resoldrà a mitjans del 2026.