Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, búnquers, Línia P, Papers de Recerca Històrica, SAC, Alan Ward, Gerhard Lang-Valchs, Lídia Armengol, Jordi Casamajor, Sofia Garçon, Antoni Pol, Tomàs Junoy
Andorra, búnquers, Línia P, Papers de Recerca Històrica, SAC, Alan Ward, Gerhard Lang-Valchs, Lídia Armengol, Jordi Casamajor, Sofia Garçon, Antoni Pol, Tomàs Junoy

La Línia P, contra el maquis


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

Ni una improbable invasió alemanya ni tampoc un assalt aliat com a colofó de la II Guerra Mundial per fer fora Franco del poder. La Línia P, els prop de 10.000 búnquers projectats el 1942 i construïts entre el 1944 i el 1948 amb què el dictador espanyol pretenia blindar els Pirineus, es va aixecar per fer front a una hipotètica acció dels exiliats republicans. Una amenaça ben real, com es va demostrar l’octubre del 1944 amb la (frustrada) invasió de la Vall d’Aran a càrrec del maquis comunista.

Aquesta és la conclusió a què arriba Alan Ward, aquí en funcions d’historiador militar, a La línia P: concepció i objectius, un dels tres articles, tres, que Ward, també col·laborador del BonDia, ha col·locat al molt suculent número 8 dels Papers de Recerca Històrica. Un volum, aquest, que du per títol Andorra, país de pas i de refugi, que inclou un sensacional homenatge a Lídia Armengol i que ha trigat tres anys a veure la llum –BPA n’era el patrocinador, així que ja es poden imaginar el que ha passat– però que finalment la SAC presenta dilluns al Consell General. Però tornem a la Línia P. Segur que n’han vist els vestigis, perquè encara sobreviuen búnquers, nius de metralladores, pous de tiradors i bateries antiàeries al coll de Jou, a la Rabassa, a la carretera general entre la Farga i la Seu i, naturalment, al parc dels Búnquers de Martinet, amb els monumentals conjunts del Cabiscol i del roc de la Mel.

Diu Ward que la defensa contra un atac guerriller és l’opció “més probable” perquè l’armament que s’havia de desplegar a la Línia P era lleuger, “consistent en metralladores i canons eficaços sobretot contra infanteria i vehicles lleugerament blindats”. A més, especula que les defenses projectades haurien resultat de poca utilitat davant de la panòplia aliada: el sostre dels búnquers amb prou feines frega els 50 centímetres de formigó, “i resultava per tant molt vulnerable davant d’un atac en picat, tant amb bombes com amb coets”. Encara més: les tàctiques aliades desenvolupades durant la guerra semblen indicar que una hipotètica invasió s’hauria concretat llançant tropes aerotransportades rere les línies defensives, o amb desembarcaments amfibis: que els ho diguin als alemanys desplegats al Mur de l’Atlàntic. Un últim argument: Ward constata la “tendència” de la Línia P a desplegar-se per passos i camins del contraban –la collada de Conflent i la Rabassa, sense anar més lluny–, que haurien sigut molt probablement els triats pel maquis, com va ser el cas de la Vall d’Aran.

Com que ja hem vist que no hauria servit de res en cas d’atac aeri, la conclusió més plausible és que Franco va projectar la Línia P per fer front a forces “difuses i poc armades”, per barrar el pas a partides irregulars: el maquis, vaja. A més, diu, “ocupant físicament el terreny amb soldats es controlava millor el pas per la frontera i es reduïen les possibilitats d’invasions més o menys militars i també el pas de propaganda antifranquista i subversiva”. L’última opció –la de resistir un intent d’invasió nazi– la descarta perquè prou feina tenien els alemanys, diu, a ocupar-se d’altres escenaris bèl·lics –el de l’Est, el nord d’Àfrica i, ben aviat, els desembarcaments a Sicília i Normandia– per obrir un nou front a la Península, i perquè la tipologia de la Línia P –i aquesta és probablement la principal aportació de Ward– l’emparenta directament amb el model de fortificació que els enginyers de Hitler van patentar a la Línia Sígfrid i al Mur de l’Atlàntic, amb búnquers de formigó de forma semicircular o de ferradura, rematats amb una cúpula plana també de formigó i d’una o dues plantes. Amb dues diferències: les dimensions, perquè els alemanys estaven concebuts per encabir-hi armes pesants; i el camuflatge, absent en la Línia P, diu Ward.

 

Lídia Armengol: un inèdit i 68 aforismes

La filiació i els objectius de la Línia P és un dels tres articles d’Alan Ward al número 8 dels Papers; els altres es fixen en dos episodis igualment obscurs de la nostra història: d’una banda, l’impacte de la grip del 1918 en el nostre racó de món; de l’altra, la suposada participació d’Andorra en la I Guerra Mundial i al costat dels aliats, és clar, una pertinaç mistificació històrica que ell desmunta de forma metòdica. També participen en el volum Jordi Casamajor (Els gravats rupestres de la muntanya de Rocafort), Miquèl Ruquet (Deserció i insubmissió a la frontera dels Pirineus durant la I Guerra Mundial), Ludmilla Lacueva (Charles Romeu), Sofia Garçon (Relació sobre Tomàs Junoy) i Gerhard Lang-Valchs, aquest per sextuplicat, amb la dèria per la nostra història postal en lloc destacat i amb una molt prometedora “aproximació” –en diu– als refugiats de la Guerra Civil Espanyola: matèria molt poc tocada i sobre la qual tornarem un dia d’aquests.

En el capítol documental, el lloc de privilegi és per a Lídia Armengol: Antoni Pol afegeix onze noves referències a l’obra escrita de la historiadora i pedagoga –inclosa 'La casa' dans le systeme traditionnel andorran, inèdita– i reprodueix la col·lecció de 68 màximes que va deixar manuscrites en un quadern. Uns aforismes que reprenen tant la tradició popular dels refranys com la del Manual Digest, i que constitueixen, diu Pol, “una aproximació a la seva personalitat, als seus neguits íntims i existencials”. Aquí va la primera, un tastet: “Menysprear és dir als altres el que hom no es gosa dir a ell mateix.”

Andorra
búnquers
Línia P
Papers de Recerca Històrica
SAC
Alan Ward
Gerhard Lang-Valchs
Lídia Armengol
Jordi Casamajor
Sofia Garçon
Antoni Pol
Tomàs Junoy
Número de vots: 220
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic