“Es preciso españolizar con palabras catalanas.” Espanyolitzar... Andorra, s’entén, enviant-hi mestres que parlin l’idioma del país –catalans, per tant– i amb l’objectiu declarat de frenar i si fos possible revertir la progressiva presència de l’escola francesa. Una conclusió que es deriva del fet que “el idioma oficial es el catalán y la población es catalana por raza, costumbres y cultura”. Ho diu l’oficial de la guàrdia civil que comandava el destacament que va aterrar per aquí dalt el 1944, just després de l’alliberament de França i coincidint amb la tercera vinguda dels gendarmes de Baulard. I resulta que aquest oficial és l’interlocutor de Miquel Mateu en un informe datat el 4 de febrer del 1945 i que es va fer enviar a París: hi acabava de prendre possessió com a ambaixador de l’Espanya franquista. Mateu, sí: l’ànima de Fhasa, l’home que durant la Guerra Civil i segons Amparo Soriano va salvar Andorra de dues amenaces certes: d’una banda, de la gana, quan l’arribada de refugiats i la situació bèl·lica amenaçaven de provocar una greu carestia. Ho va evitar el síndic Cairat viatjant a Burgos per demanar ajuda al bàndol nacional: per compte de Mateu. De l’altra, fent valer les influències dintre de la Falange per evitar el bombardeig de la central d’Escaldes. Fins i tot a 900 quilòmetres de distància volia Mateu seguir informat de l’anomenat “conflicto de Andorra”, segons l’extens informe (Situación política social de los valles) conservat entre la documentació de l’advocat Jorge Trias que acaba d’ingressar a l’arxiu de Poblet, que dilluns exhumava Josep Playà a La Vanguardia i que fa sorprenent referència –primera notícia– a un suposat intent del maquis d’ocupar Radio Andorra. El nostre oficial es revela com un home perspicaç, conscient que la posició d’Espanya depèn absolutament de la Mitra i que propugna una subtil línia d’acció: “Si queremos hacerla española, es preciso lograrlo con una política hàbil y continua, pero sin decirlo; incluso si llegásemos a la absorción, dejarles por mucho tiempo la ilusón de la independencia, puro formalismo...” Ja ho deia amb més precisió encara i referida a Catalunya la cèlebre Instrucción Secreta del 1716 : “De manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.” Com dues gotes d’aigua.