La lletra petita del Llibre Blanc

Espot i Riva van presentar ahir les 284 accions previstes al Pla Estratègic de la Cultura, el “full de ruta” per impulsar el sector d’aquí al 2030.

Impulsar una Taula de treball amb administracions, entitats i privats per coordinar la programació cultural; crear la figura d’un assessor que orienti els creadors en àmbits com ara la professionalització i la internacionalització, així com en qüestions legals, financeres i laborals; destinar l’1% de les inversions en obra pública a fomentar la creació, adquirint o encarregant obra d’autors del país; concloure el relat nacional i definir i ubicar el futur Museu Nacional; crear un catàleg virtual d’artistes, un inventari d’obres i una pinacoteca virtual; promoure la traducció dels autors locals a d’altres llengües; impulsar el Conservatori Nacional a partir de l’Institut de Música; estudiar la viabilitat d’un Centre d’Art Contemporani i d’un laboratori d’innovació artística; decidir si cal participar en certàmens com ara la Biennal de Venècia; crear una Film Comission i captar producció audiovisual internacional; reformular les subvencions i enfocar-les a la professionalització del sector i revisar el projecte La cultura no s’atura. 

Aquí tenen un grapat de les 284 molt benintencionades accions que estableix el Pla Estratègic de la Cultura, que posa com si diguéssim la lletra petita del Llibre Blanc presentat ara fa un i mig i que pretén erigir-se en el “full de ruta” de la política cultural en l’horitzó del 2030 i en un “punt d’inflexió, una nova manera de relacionar-se l’Administració amb els actors culturals”, per dir-ho en les exactes paraules del cap de Govern, que com ara fa un any i mig amb el Llibre Blanc va escenificar el compromís de l’Executiu amb el sector acompanyant la ministra del ram, Sílvia Riva, en el que probablement serà el principal llegat que deixarà al departament. Si és que no repeteix, és clar. 

Sobre el paper, oli en un llum, perquè es tracta de la mateixa col·lecció de bones, excel·lents intencions que contenia el Llibre Blanc, però ara deconstruïdes al detall i amb un grau de concreció considerable. L’esforç per baixar dels grans conceptes al terreny dels fets concrets és lloable i s’ha d’agrair, però només cal un cop d’ull al document perquè sorgeixin els primers dubtes. La Taula de la cultura, que la ministra va posar com a exemple de “transversalitat”, és un antic invent que ha fracassat cada vegada que s’ha intentat reformular. Tant de bo sigui aquesta la definitiva, però els precedents no conviden precisament a l’optimisme. La Film Comission era una de les propostes que DA portava al programa electoral de fa quatre anys, quatre. Per no parlar del Museu Nacional, que com a cada cicle electoral torna a ensenyar la poteta en els ambigus termes de sempre. El pla posa com a exemples la biennal de Land Art, que l’última edició es va poder aixecar de miracle, i pretén consolidar, ampliar i internacionalitzar la Temporada d’Òpera, que aquest curs encara no s’ha pogut presentar per falta de patrocinadors.

Són només un grapat d’exemples caçats al vol, amb un familiar aire de déjà-vu però tunejats amb la retòrica del moment: DAFOs, participació, cogovernança, ludificicació i companyia. La intenció és no ja òptima, sinó excel·lent, el sector necessitava un diagnòstic concret i un tractament viable, i això és exactament el que planteja el pla. La gran pregunta és si serà possible mantenir l’entusiasme que destil·laven ahir el cap de Govern, la ministra i el mig centenar d’agents culturals que es van congregar a la sala d’exposicions del Parc Central. Però el compromís hi és, els termes del “contracte” –així ho va definir Espot– són clars, s’han previst auditories semestrals del pla i, en fi, val la pena fer un acte de fe i pensar que, aquesta vegada sí, hi ha la voluntat política perquè la cultura deixi de ser d’una vegada la ventafocs de l’Administració.