Diari digital d'Andorra Bondia
Estructura del cambrot de la ferreria que s’ha consolidat aquesta campanya.
Estructura del cambrot de la ferreria que s’ha consolidat aquesta campanya.

La mare de totes les fargues


Escrit per: 
A. L, / Foto: Patrimoni Cultural

El baix forn i el martinet exhumats al Madriu confirmen el jaciment com la baula perduda entre la farga medieval i la farga Rossell.

Diumenge farà tres setmanes que un petit exèrcit de vint professionals, entre arqueòlegs i mestres de pedra seca especialment vinguts de França, es van instal·lar al campament habilitat a la farga del Madriu, a més de 2.000 metres d’altura, per a la segona campanya d’excavacions al jaciment. S’hi quedaran encara fins al divendres que ve, però en les tres setmanes transcorregudes n’han fet prou, diu el coordinador del projecte, Olivier Codina, per confirmar la hipòtesi amb què l’any passat van engegar l’operació Madriu: “Intuíem que era una farga diferent, una cosa així com la mare de les que coneixíem fins ara, la farga Areny i la farga Rossell. I el que hi hem anat exhumant ens confirma que, efectivament, és l’esglaó entre la farga medieval i les que van proliferar a Andorra entre el segle XVIII i el 1876, quan tanca la farga Rossell”.

En la campanya de l’estiu passat ja es va poder determinar la singularitat del complex, que incloïa d’una banda la farga, amb la casa dels fargaires i el botàs (la piscina on s’emmagatzemava l’aigua que movia el mall), i de l’altre, l’habitacle amb el martinet, on es modelaven els lingots. Això ja ho sabíem. Però el balanç d’urgència d’aquesta segona campanya ha fornit d’evidències més concretes a l’edifici de la farga, on han aparegut tots els elements que la conformaven: des del baix forn, diferent de tots els que s’havien documentat a Andorra i directament emparentat amb els que muntaven les fargues medievals a l’Arieja, fins al martinet, de proporcions similars al de la Farga Rossell. La caixa de vents, en canvi, només s’ha pogut recuperar de forma fragmentària, però s’ha pogut documentar amb prou detall com per entendre com era.

El botàs, d’altra banda, també s’ha destapat com una caixa de sorpreses i s’hi ha recuperat abundant material arqueològic, des de ceràmica fins a monedes corresponents a la fase d’explotació de la farga –que va obrir, recordem-ho, el 1732, que el 1800 es va reformular en dos cossos, la farga i el martinet, operant per separat però dintre de la mateixa cadena productiva, i que va tancar al decenni del 1830: “Només has de pensar que en un jaciment a aquesta alçada trobar-hi una sola moneda ja és una notícia sensacional. Imagina’t si hi exhumes tot el material que hem recuperat i que ara tocarà analitzar”.

I això que aquesta segona campanya tenia com a objectiu essencial consolidar les estructures de la ferreria i el cambrot, la casa on vivien els fargaires. Enllestida aquesta feina, s’ha consolidat també el fornal, on s’escalfaven les barres de ferro i fins al final de la campanya els mestres de pedra seca aprofitaran per intervenir als murs de la farga pròpiament dita, en un estat de conservació tan delicat que Codina temia que si no s’hi actuava podrien arribar a caure durant l’hivern. S’hi efectuarà una intervenció d’urgència a l’espera de la definitiva, prevista per a l’estiu que ve.

L’objectiu, recordin, no és reintegrar la volumetria de les estructures que conformaven el complex sinó aturar la destrucció dels vestigis i consolidar els que s’han conservat. El resultat, per entendre’ns, no serà una farga Rossell però al Madriu, sinó un jaciment arqueològic, i això és el que el visitant hi veurà. De fet, si el lector s’anima encara té temps d’arribar-s’hi i fer-hi una visita privilegiada amb els arqueòlegs que hi treballen com a guies: l’última oportunitat és dijous que ve a la tarda. Només s’han d’enfilar fins al solà de la Farga.

Andorra
Cultura
Patrimoni
Madriu
material arqueològic
farga medieval
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic