Ho avançàvem aquí mateix al novembre, tot just començar la novena i última campanya d’excavacions al jaciment de la Margineda: les retes que els arqueòlegs hi han anat exhumant des del 2007 no corresponen ni a la fortalesa de Sonplosa, com es va especular als primers temps, ni al castell de Sant Vicenç d’Enclar, com apuntava una hipòtesi “sòlida” i “plausible” proposada el 2012 per Albert Villaró i Susanna Vela, aquí amb el barret d’historiadors. Ni fortalesa ni castell, doncs, sinó un “nucli habitat”, un “poblat” integrat per un mínim de cinc habitatges “agrupats al voltant d’un seguit d’espais públics com ara carrers pavimentats amb lloses i patis”.

Aquesta és la conclusió dels historiadors i arqueòlegs del Servei de Patrimoni a la vista dels resultats de l’última campanya, que va deparar a més un botí inesperat: una col·lecció d’objectes d’ús domèstic -fragments ceràmics de gerres, morters i gibrells, una clau i un cadenat, i una moneda de plata de Felip II de França (1165-1223)- “que permetran seguir perfilant detalls sobre el treball i la vida quotidfiana en aquest territori i en època medieval”. No només això: les cases d’aquest barri o suburbi del nucli urbà de Santa Coloma tenien “molt possiblement”, segons els arqueòlegs, “un pis superior, es bastien amb sostres de pissarra i de fusta i es dividien en diverses estances: la panta baixa es reservava normalment per a l’emmagatzematge, la cuina i els treballs domèstics, mentre que el dormitori quedava situat a la part alta”.

Val a dir les excavacions en zones limítrodes del jaciment efectuades aquesta campanya ha confirmat que les restes que han arribat fins a nosaltres i exhumades els útltims anys corresponen a una part de l’assentament: “Existeixen indicis clars de la seva continuïtat tant cap al nord com cap a la zona oriental, però les modificacions urbanes del terreny van provocar la pèrdua definitiva de part del jaciment”. D’aquí, adverteixen els arqueòlegs, que els hagi resultat impossible una “estimació acurada de la superfície total”, així com també una “aproximació” a la seva “configuració detallada”. Vaja, que tenim els fonaments i les restes dels murs de cinc habitatges datats entre els segles XII i XIV, “la fase que va deixar una empremta més visible”, així com dels carrers i espais obertsal voltant dels quals s’articulaven.

La més visible, segur que sí, però no l’única, perquè una de les gràcies del jaciment és que ha conservat una seqüència arqueològica “excepcionalment àmplia”, deia al novembre l’arqueòleg Aleix Vidal, “que arrenca a l’edat del bronze, cap al 2200 aC, i que arriba fins al segle XIV, passant per l’antiguitat tardana, el període visigòtic i l’alta edat mitjana”. Tres mil·lennis i mig d’ocupació humana documentada i continuada amb un únic buit arqueolèogic: el període íber, que correspon a l’últim mig mil·lenni abans de la nostra era.

Que no ens trobem davant del castell de Sant Vicenç no desmereix en absolut el jaciment, insisteixen ara els historiadors, “perquè es tracta de l’únic poblat medieval excavat i estudiat en profunditat a les valls d’Andorra i al territori més pròxim”, i constitueix a més un “model d’ocupació dels habitants sobre el territori i, de retruc, de l’arquitectura civil d’aquesta època”. Per tot plegat conclouen, el jaciment tindrà un paper “cabdal” en el coneixement històric del pais, “i com a tal ha de ser preservat”. Així que des del punt de vista arqueològic i despres d’aquesta última campanya la Margineda és un jaciment “esgotat”. Queda pendent el pla de museïtzació, ara mateix l’objectiu prioritari, incrementar el perímetre visitable i decidir si es cobreixen o no els 1.500 metres quadrats excavats per evitar que les estructures exhumades es degradin. Així que en tornarem a parlar. Segur que sí.