Ho va petar el bon Borís al setembre, quan van coincidir l’estrena comercial de L’estafador que va ser rei i la publicació del llibre reportatge que en reconstrueix la formidable peripècia, i ho continua petant dos mesos després. I com es poden imaginar el director, Jorge Cebrián, que firma també la versió en paper, està als núvols. Anem a pams: el documental es va estrenar el 17 de setembre a Illa Carlemany i va resistir sis setmanes, sis, en cartellera. Fins al 26 d’octubre. Potser aquesta xifra no els diu res, però resulta que segons la direcció del multisala és la segona pel·lícula més longeva que s’ha projectat a Escaldes, inclosos els grans blockbusters de Hollywood.

En total, hi van desfilar un miler i mig d’espectadors, i s’ha enfilat també a la segona posició del rànquing anual de pel·lícules més vistes en català. En paral·lel, L’estafador que va ser rei es va projectar quatre setmanes seguides als cines Guiu de la Seu, i també es va prodigar a sales de Barcelona, Lleida, Palma de Mallorca i a la localitat francesa de Mende, i encara ha de desfilar per l’Ateneo de Madrid (26 de novembre) i pel cine Embajadores d’Oviedo (29 de novembre). Tampoc ha estat gens malament el periple festivaler, amb premis al millor llargmetratge documental al Rani Durgavati Film Festival i al millor biopic al Northstar Filmfare, tots dos a l’Índia, així com al Fort Smith Film Festival i al Davinci Film Festival, aquests dos als EUA. I encara en queden per decidir dos més: Yopal (Colòmbia) i Miradas del Mundo (Argentina). Però el millor de tot potser sigui que L’estafador que va ser rei s’estrenarà el 21 de novembre a Filmin, al costat dels altres 15.000 títols de la principal plataforma espanyola de cine independent. No és l’única producció AND disponible al catàleg: també hi trobaran Under the Ice, el tercer i fins ara últim curt d’Álvaro Rodríguez Areny, i El fred que crema, amb guió d’Agustí Franch i direcció de Sant i Trullenque, que s’hi va estrenar el 17 d’octubre.

Això, pel que fa al documental. Però és que la versió en paper de L’estafador que va ser rei també exhibeix un periple igualment sonor: recordin que en deu dies, deu, va esgotar la primera edició (un miler d’exemplars en català i 800 en castellà), i que Anem en va haver de treure una segona a correcuita. Doncs bé, tampoc n’hi ha hagut prou amb la segona (500 en català, 600 en castellà) i ja n’hi ha una de tercera en camí. Diu Cebrián, i li perdonarem la vanitat, que és la novel·la publicada per un segell andosí que més ràpidament ha exhaurit dues edicions, i el títol més venut en la història d’Anem, que no és una fita menor perquè, recordin, aquest curs ha bufat els seus primers cent títols al mercat. En fi, que tenim Borís per a estona.