Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, la Massana, Arxiu Nacional, pergamí, Sèrie Arxius Comunals
Andorra, la Massana, Arxiu Nacional, pergamí, Sèrie Arxius Comunals

La Massana, 1928: la crisi del senyor mestre


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Arxiu Comunal de la Massana / Arxiu Nacional

Es deia Antoni Montané, i el 16 d’agost de 1926 va ser contrac­tat pel Comú de la Massana “a fi que prestés els seus serveis com a mestre” durant els tres següents cursos. Els dos primers les coses devien anar raonablement bé perquè no n’ha quedat rastre administratiu. Però alguna cosa es devia tòrcer al final del segon perquè el cònsol, a l’època Pere Montané, li va ordenar a principis de setembre “que no pugés a comensar l’estudi hasta nou avís”, i el 9 d’octubre obtenia de la Batllia un mandat que ordenava el pobre senyor mestre “recollir tots els seus mobles i entregar les claus dels espais coneguts per Viqueria i Estudi de la Massana”.

Va ser una decisió sembla que unilateral del cònsol, presa al marge del consell i amb l’aquiescència de quatre dels set quarts de la parròquia. I va anar acompanyada de la “contracta” del substitut, un tal Pere Camp, que es va formalitzar el 21 de novembre i amb un salari de 140 pessetes mensuals “fins als primers de maig”. El cas és que el que havia de ser una simple substitució es va convertir en un calvari per al cònsol: la majoria del consell i el mateix cònsol menor van engegar un procés per revocar el nomenament, restituir Antoni Montané en la plaça de mestre i inhabilitar de passada l’Honorable Senyor Cònsol.

En una qüestió dirigida al síndic, en aquell moment Roc Pallarés, li retreuen que “fer la lloga del mestre d’ensenyansa no és atribució dels quarts sinó exclusivament del Comú”, així que demanen la nul·litat perquè “s’ha extralimitat en les seves funcions”. I es nota que la tírria que li tenen venia de lluny: “Lo Pere Montané ha faltat als deures de cònsul fent-se digne de la seva destitució.” Això era el gener del 1929, i la solució salomònica del cas no arribarà fins al 13 de maig. Pere Montané és suspès del càrrec durant dos mesos, i Antoni Montané és readmès com a mestre de la parròquia: “Farà vuit mesos d’estudi cada any, comensant a primers d’octubre i terminant a mitjans de maig”, i el Comú s’obliga a cedir-li “la casa Viqueria o la casa Hostal en condicions decentes per puguer-la habitar”.

Queda clar que el pols entre el cònsol i els quarts –Anyós, Arinsal, l’Aldosa i Sispony– que li feien costat, d’una banda, i la majoria del Comú es va decantar a favor d’aquests últims, i que el bon Antoni Montané s’havia guanyat els cursos de 1926 i 1927 el favor dels pares. No sabem què va ser del pobre Pere Camp, víctima col·lateral de tot l’afer, i desconeixem també el rerefons, els motius de la mala maror que la crisi del mestre –o dels Montanés–, una qüestió aparentment menor, sembla haver fet aflorar de forma quasi traumàtica. Però el que queda clar és que el divorci entre el cònsol i la majoria del consell era un fet incontrovertible i que s’arrossegava a més de lluny.

El cas que acabem de veure l’hem pogut reconstruir a partir dels documents dipositats a l’arxiu comunal de la Massana: 1.157, exactament, datats entre el 1320 –un laude sobre els límits de la muntanya de Muntaner en un litigi plantejat pels veïns de la Massana i els d’Aós– i el 1970 –el llibre d’actes del Comú– entre documents en paper i en pergamí, llibres i talonaris. I tots, microfilmats des del 1984 i disponibles per a la consulta a l’Arxiu Nacional. La novetat és l’inventari que la setmana passada va presentar el mateix Arxiu, un instrument imprescindible perquè permet accedir als documents generats pel Comú de la Massana ara classificats segons la matèria.

La documentació relativa a la crisi del mestre la trobem a la sèrie Jurisdicció contenciosos de l’apartat consagrat a l’administració general. Però és que hi ha de tot, i tot i les seves proporcions relativament reduïdes, l’arxiu de la Massana és una petita mina: la sèrie dedicada a Població i seguretat ciutadana, per exemple, inclou les llistes de refugiats i el registre de residents estrangers que els cònsols havien de portar des del 1931 i per ordre del Consell General –són especialment prometedors, ho poden suposar, els corresponents als anys de guerra, entre el 1936 i el 1945– i abunden les visures de creus de terme, com la que el 12 de setembre de 1757 va tenir lloc a l’obac de Padern entre la Massana i la capital, un clàssic que arrenca al segle XV i que s’arrossegarà, atenció, fins al 1974.

Entre els nostres favorits, el contracte de lloguer del vaquer per part del Comú, firmat el 7 de maig del 1732 –“Un sou y set dines y tres lliures per quicun capt de bestiar”– i la col·lecció de pergamins: en total, 25, i aquí dalt en tenen un formidable exemple: Arnau Font, sastre de Puigcerdà, diu haver rebut de Joan de la Font i d’un tal Pere, veïns de Sispony, 27 lliures i 10 sous en moneda barcelonesa a compte d’una pensió vitalícia contractada un any abans: és a dir, el 1389!

El volum dedicat a la Massana, en fi, és el cinquè i penúltim de la sèrie Arxius comunals: l’han precedit els de Sant Julià, Canillo, Andorra la Vella i Escaldes, i el seguirà el d’Ordino, mentre que Encamp es quedarà sense: els aiguats del 1937 es van endur els arxius històrics de la parròquia. El pròxim pas, però, és digitalitzar els 1.157 documents de la Massana. Serà l’any que ve.

Andorra
la Massana
Arxiu Nacional
pergamí
Sèrie Arxius Comunals

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte