L’Andreu Cardona, de casa Callaueta, conta que de petit -ell va néixer el 1935- els nens del Puial anaven quan arribava el mes de juny als Serradells a buscar el beç per armar les falles, que no eren altra cosa que “uns feixos d’escorça de beç enfilats al cap d’un bastó de boix, o d’un filferro perquè deien que la falla aguantava més”. Aquesta operació es feia unes setmanes abans de la Nit de Sant Joan, i les falles es deixaven assecar fins que arribava el dia. O millor dir, la Nit. Una tradició atàvica que a ell li van ensenyar, diu, “els padrins”. La foguera la preparaven també els nois del barri, amb un trèmol que anaven a buscar a la roureda de la casa Petit de Sansa i que plantaven enmig de la plaça: els veïns hi penjaven les andròmines inservibles, i “i ho cremaven tot amb espígol”: “Es cremava per treure els mals esperits de les cases. Mentrestant, els joves feien voltar les falles, i quan el foc es començava a apagar, el saltaven perquè portava sort. Es feien fogueres al Puial, el Pui, la placeta de l’Orelleta i el Cap de Carrer”. Igual que l’Andreu Cardona, també Isidre Armengol, fil de Casa fusté del Puial, es veu de petit, mentre guardava les vaques de casa a la borda Estevet, preparant la falla que havia de fer rodar per Sant Joan. I Pere Canturri, de cal Calones, a qui i va ensenyar a construir-ne el mestre Plana, “els dijous que no teníem classe, i ens portava al’Obac per tallar la pela de beç”. Diu Canturri que de falles i de focs se’n feien a tots els barris, però que els nois del Pui i del Puial feien rodar les més grosses.
Andreu Cardona, Isidre Armengol i Pere Canturri són tres dels protagonistes de Falles d’Andorra: patrimoni immaterial de la Humanitat, sensacional projecte en què l’Arxiu d’Etnografia ha reunit el testimoni d’una desena de fallaires veteraníssims -els altres són Joaquim Calvó, Marcel·lí Roca, Pilar Samarra, Benet Pantebre, Casimir Arajol i Joan Cuberes- i que des d’avui mateix es pot consultar al canal etnogràfic de Vimeo. Les entrevistes formen part d’un repertori molt més ampli enregistrat els últims dos anys per l’Associació de Fallaires i dipositats a l’Arxiu Etnogràfic. Una feina de llarg recorregut que posa un formidable colofó a l’any triomfal de les falles, que -com tots sabem- va culminar l’1 de desembre amb la inscripció de la festa del foc a la llista del Patrimoni immaterial. La sèrie d’entrevistes es completa amb el documental El camí del foc: la cremada de falles d’Andorra la Vella, i ja que hi són, aprofitin per fer una ullada als altres projectes del canal: Radio Andorra un relat coral; Vides de dones, i Vides de muntanya: ramaderia d’alçada.