Diari digital d'Andorra Bondia
Lizarte i Bascompte, president i vicepresident de Velles Cases, amb la junta de l’entitat que en regirà els destins a partir d’avui.
Lizarte i Bascompte, president i vicepresident de Velles Cases, amb la junta de l’entitat que en regirà els destins a partir d’avui.

“La missió de Velles Cases és vetllar pel patrimoni, no lluitar, sumar, no restar"


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Velles Cases

El nou president, Robert Lizarte, estrena el mandat amb actitud conciliadora i estenent la mà a les institucions.

“La nostra feina és vetllar, no lluitar pel patrimoni, aquest és el mandat dels estatuts de Velles Cases, i el nostre tarannà serà sumar, no restar; multiplicar, no dividir”. Amb aquesta rotunda declaració d’intencions va estrenar ahir mandat el nou president de Velles Cases, Robert Lizarte, després de ser elegit, com estava previst (la seva era l’única candidatura que concorria a l’assemblea general que va tenir lloc ahir al vespre al Complex d’Encamp) al capdavant d’una junta que completen Domènec Bascompte (vicepresident), Natàlia Caelles (secretària i tresorera) i, ja com a vocals, Quim Valera, Francina Pons, Jordi Güell i Emi Matarrodona.

Tots menys Güell, Pons i Valera ja formaven part de la junta sortint, però Lizarte va voler marcar de seguida distàncies respecte al mandat de Claude Benet: “Vam formar part del seu equip i assumim per tant la seva obra i el seu llegat, però som una junta nova, ni continuista ni rupturista, diferent”. Lizarte vol deixar de costat la tendència a la confrontació que ha caracteritzat certes etapes del mandat de Benet. “El que hem de fer és aglutinar, com més ciutadans millor. Per això anirem sempre i des del primer moment amb la mà estesa, no amb l’espasa pel davant, per crear sinergies. La confrontació no porta enlloc. El que no volem és que quan un privat o una institució ens vegi passar per la porta pensi que els anem a muntar un sidral. Nosaltres venim a arreglar les coses, no a complicar-les”.

Sona bé. Però el cert és que aquest era també el tarannà amb què Benet va iniciar el 2016 la seva etapa a Velles Cases, i que si no hagués sigut per la seva insistència, per no dir-ne obcecació, i perquè no va dubtar a parlar alt i clar quan va comprovar que amb les bones maneres no n’hi havia prou, avui no tindríem Fargo, Cal Ribot continuaria caient i no hauríem celebrat el 80è aniversari de Radio Andorra. Però les bones intencions de la junta entrant mereixen un acte de fe. Com ho pensa fer, Lizarte? “Amb pedagogia, tanta com calgui, perquè només es pot estimar el que es coneix. Ens bolcarem a divulgar els aspectes més desconeguts del nostre patrimoni fins a la sacietat, com recomanava Fiter i Rossell”. Es tracta, per dir-ho gràficament, que quan un propietari es trobi uns ferros vells a la borda no hi vegi uns trastos destinats a la deixalleria, sinó uns estripagecs que mereixen ser conservats. Una feina pedagògica que duran a terme a través d’una campanya parròquia per parròquia per donar-ne a conèixer el patrimoni material i també l’immaterial: “Quants lectors saben que a Sant Serni s’hi conserva un enorme pendó del segle XVIII, que va servir per resoldre un litigi amb Meranges?”

Més enllà de la bona voluntat, Lizarte és conscient que a Velles Cases li falta múscul: els 130 socis amb què Benet va començar el mandat s’han aprimat fins al centenar justet. La primera missió de la nova junta serà captar nous membres, “perquè no és el mateix anar a parlar amb un ministre o amb un cònsol en nom de cent que en nom  de mig miler de persones”. I caldran també recursos: Benet es vantava dies enrere en aquestes  pàgines que Velles Cases no ha demanat mai subvencions, però això s’ha acabat.

El nou president entén que poden ser una eina no només licita, sinó absolutament necessària per tirar endavant la missió evangelitzadora que s’ha proposat. Això, adverteix, no equival a tenir el cul llogat ni a hipotecar el paper de salvaguarda del patrimoni cultural que li correspon a Velles Cases: “Serem crítics quan calgui, amb o sense subvencions. Però sempre amb un esperit aglutinador, des de la convicció que el paper de la societat civil és arribar on no arriben les institucions.” I des de la constatació, conclou, del tarannà col·laboratiu que ha detectat en el nou equip des de fa uns mesos al capdavant de Patrimoni. Que així sigui.

De Van Dick a Lizarte passant per Casa Cristo

Velles Cases va néixer el 1984, fruit de la dèria de Claude van Dick, hereu de Casa Cristo d’Encamp per matrimoni amb Mercè Pirot, pubilla de la casa que havia traspassat el 1972.  Va ser el primer president d’una entitat  amb tres objectius essencials, segons els estatuts: salvaguardar el patrimoni cultural i natural, promoure’n l’interès dels ciutadans, cridar l’atenció de les institucions sobre els perills que l’amenacen i instar les accions necessàries per salvaguardar-lo. Van Dick va exercir el càrrec fins al 1989 i el van succeir Enric Palmitjavila (fins al 1997), Josep Marsal (2004), Jaume Ramond (2014), Antonieta Estañol (2016) i Claude Benet (2022). Té un cert regust poètic que sigui precisament Robert Lizarte,  l’actual conservador de Casa Cristo, qui en prengui el relleu a partir d’avui.

Andorra
Encamp
Velles Cases
Claude Benet
Robert Lizarte
assemblea
Van Dick

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte