Ja s’ho poden marcar en vermell al calendari: el 7 de març a la biblioteca d’Escaldes. La cita és amb l’historiador Quim Valera, que s’estrena a Anem amb L’antic país antic. Si el títol pot sonar pelet abstrús, el subtítol els traurà de dubtes: La romanització de l’Urgellet i Andorra, que no per casualitat va ser el seu tema de tesina. Valera omple un buit historiogràfic clamorós, perquè per aproximar-nos en aquest període decisiu fins ara només disposàvem dels articles pioners i dispersos de Cristina Yáñez, que daten a més dels llunyans anys 90 i que d’altra banda firma el pròleg del volum.
Valera posa ordre i concert en tot el que se sap entre la primera romanització –posem que des del regnat d’August– fins a l’adveniment dels visigots, amb sucoses aportacions pròpies. La tesi del llibre, que aspira a convertir-se en la monografia que fins ara no existia, és que el substrat preromà va sobreviure segles a la conquesta pròpiament dita, que una llengua bascoide preromana va conviure amb el llatí –i amb el protocatalà, ep– fins a gairebé l’any 1000, i que la plena romanització va ser fruit no de l’Imperi, que havia caigut, recordin, al segle V, sinó de la cristianització. Fidel a la seva vocació divulgativa, el volum combina el rigor acadèmic en forma de notes i referències amb un llenguatge planer i apte per a tots els públics.
