La música andorrana dona avui l'últim adéu al trompetista i docent Jordi Roure i Torra, traspassat dissabte de manera sobtada, segons anunciava la seva filla, Marta Roure i Besolí, a través de les xarxes socials. Nombrosos son els membres de la troupe musical del país que avui passaven pel Tanatori Nacional per manifestar el seu condol a la família. El funeral se celebrarà demà, a la capella del centre hospitalari Nostra Senyora de Meritxell, a les onze del matí.
Roure, de 77 anys, és membre d'una llarga nissaga musical, iniciada pel seu avi, Joan Roure i Riu, i que continuava amb el seu pare, l'emblemàtic mestre Roure, de la mà del qual va arribar als anys seixanta al país. D'aquells primers anys, molts són els que el recorden amenitzant les vetllades de ball en locals com la Rotonda i va ser en grans orquestres i big bands on va desenvolupar bona part de la seva vida de trompetista. És una figura també molt lligada a l'actual Institut de Música d'Andorra la Vella, des dels inicis, als anys noranta, quan l'escola encara estava ubicada a la plaça del Poble. "Va ser professor de trompeta a l'Institut de música fins que es va jubilar i va estar vinculat tant a l'àmbit de la música popular, en cobles, bandes i conjunts de ball)", el recordava ahir el cap d'àrea de Cultura del Comú d'Andorra la Vella, Jan Cartes. En general, hi afegeix, "va seguir l'estela del seu pare en en el sentit que era una persona molt activa dins de l'àmbit de la música i també va estar molt vinculat tant a Andorra la Vella com a Solsona, d'on venia la família Roure".
Com a docent ha tingut també un paper imprescindible en el desenvolupament de la vida musical en el país. Especialment en una de les més emblemàtiques i que més ressò han obtingut frontera enfora, Hysteriofunk. Quan era professor del conservatori, recorda Oriol Vilella, cofundador de la banda, Jordi Roure va muntar una big band amb alumnes del centre, amb instruments de vent, "i per tirar endavant, necessitava una base rítmica, així que en Lluís Cartes i jo vam enrolar l'Òscar Llauradó, amb qui ja tocàvem en altres formacions, per acompanyar-nos". Aquest va ser el germen de la futura Hysteriofunk, un dels fruits de la tasca docent d'en Jordi Roure, més enllà de ser el pare de la primera representant d'Andorra al festival d'Eurovisió. El món de les orquestres de ball -en va impulsar més d'una a Andorra i Solsona- ha estat un dels altres àmbits de la seva activitat musical.