La Nit Literària ens ha sortit ciclotímica. De fet, ja fa temps que ho sabem, això, i que a una edició amb participació rècord li segueix una profunda ressaca en què les xifres conviden a un justificadíssim escepticisme sobre la vigència del format. I quan ens disposem a entonar un rèquiem per la criatura, va i a la següent convocatòria ressuscita de forma inopinada i sembla recuperar l’alè. Fins a l’edició següent, que torna a començar el cicle. Així ha sigut històricament, i així és aquest any, amb una participació més que notable: 63 originals concorren a les nou modalitats de la 46a edició del cartell, que es decidirà el 26 de novembre al Palau de Gel de Canillo. Un pessic considerable més que l’any passat, quan amb prou feines s’hi van presentar una quarantena.

La lectura positiva és aquesta meitat més d’originals, i així ho interpreta el president del Cercle de les Arts i de les Lletres, que convoca el cartell des del primeríssim dia: “Hem fet la mateixa promoció que cada edició, i sabem que uns anys tenim una gran resposta i altres, per motius que se’ns escapen, cau a nivells de supervivència. Hem d’estar satisfets perquè cap premi no quedarà deserts per falta de quòrum, com ha passat altres anys, i que segons m’asseguren els jurats, la qualitat és cada any molt més alta, i això és important. D’altra banda, el que era extraordinari eren aquelles edicions amb un centenar d’originals. Extraordinari i insostenible”.

Anem a pams: el cert és que els 63 originals d’aquesta convocatòria suposen un salt de gegant respecte a la del 2023, però es queda a un món de distància dels 103 de l’anterior, la primera després dels dos anys d’aturada després de la pandèmia. Per això mateix aquell boom va ser excepcional, remarca Burgués. Pel que fa als dos premis grossos –una bossa de 10.000 euros–, el Fiter i Rosell de novel·la gairebé calca, amb dotze originals, els onze de l’any passat, però continua lluny dels 35 de l’any passat. El Principat d’Andorra d’investigació històrica es manté en xifres irrisòries, amb dos originals –l’any passat va ser tan sols un– i impròpies d’un guardó tan bon dotat tot i el caràcter hard de la modalitat.

El Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta que incrementa la dotació de 6.800 a 7.000 euros, és el que experimenta el salt més notable: de dos a tretze originals, igual que el MoraBanc de contes i narracions (4.500 euros), que salta de cinc a tretze. El Creand de teatre (3.500 euros) registra un lleuger increment, de cinc a set, similar al Grandalla de poesia (3.500 euros), de set a vuit, i el d’assaig literari (3.000 euros), de tres a quatre originals. El vagó de cua l’ocupen el Juli Verne de ciència-ficció (2.000 euros), amb tan sols una obra concurs, l’any passat van ser cinc, i el Laurèdia de periodisme (2.500 euros) a repartir entre premsa escrita i mitjans audiovisuals: tres candidats, davant l’únic original que va concórrer l’edició anterior.

En total, 45.000 euros en premis, una bossa més que considerable, i que en el cas del Fiter i Rossell i del Principat d’Andorra d’investigació històrica ja voldrien cartells amb molta més presència mediàtica. Per això mateix mantenen vigència les preguntes de sempre: com és possible que la participació sigui en algunes modalitats gairebé testimonial? I com és possible, sobretot, que la difusió dels guanyadors sigui escassa, per no dir nul·la? La prova és la de sempre: que aixequi la mà qui recordi els guanyadors de l’última edició del premi de poesia, no diguem ja de la penúltima. I tenen plena vigència les propostes que autors i editors llençaven l’any passat per aquestes dates: no seria més eficaç convocar premis a obra publicada o a la trajectòria? O confiar l’edició de les obres guanyadores a les editorials del país, vist que les de fora històricament se n’han desentès, o gairebé?